SMART POLÍTICS?

Article que he publicat al Notícies TGN que es pot consultar en la seva edició online o en l'edició de paper que es distribueix per diversos punts de la ciutat.

Llegir la premsa aquests últims dies ha estat tot un exercici per a les persones que creiem tenir un coeficient intel·lectual normalet i unes necessitats bàsiques altes. Veure com, en el marc del Tarragona Mediterranean Smart City (una reunió de representants de ciutats que es consideren intel·ligents) , el regidor Javier Villamayor deia que la nostra estimada Tarragona ha de ser una “innovation friendly” ha estat, i creguin-me que ho dic seriosament, com tornar a les cavernes tot just ara que ens pensament en sortíem. 

Immersos en una crisi que ens té a la majoria contra les cordes, que un representant municipal, participant en un esdeveniment que cap ciutadà ha seguit però que hem pagat entre tots, surti amb aquesta demanda, t’obliga a preguntar-te què coi fan amb els nostres impostos i a què dediquen el temps quan són al consistori.

Perquè fins ara tot allò que té relació a la premsa amb l’Ajuntament de Tarragona són augments d’impostos, reconversions de zones blanques en zones blaves i despeses que sobren però no s’eliminen del tot com la Oficina del Síndic de Greuges, la meitat dels assessors i contractes que no han de passar pels plens atorgats a empreses que han fet feines electorals i tenen favors pendents que van rebent. 

Un no sap si els nostres representants, al mati quan van a treballar per nosaltres, entren per la porta de cara o ja ho fan d’esquena al poble. A nivells superiors, perquè tot és pot extrapolar, ens ha passat el mateix als qui hem llegit els discursos que aquest cap de setmana han adreçat als tarragonins, en les seves visites a la ciutat, el president de Catalunya i el d’Espanya.  

Mariano Rajoy ha promès que es farà el Corredor del Mediterrani i Artur Mas ha dit que les empreses químiques li han preguntat per la independència. S’entén que tot queda en un mateix sac perquè el Corredor no li importa a cap persona que ara estigui llegint aquest article i té com a principals beneficiades a les mateixes químiques que han mostrat el seu interès per un hipotètic canvi a Catalunya per si han de quedar-se aquí o marxar a Madrid com ha fet Coca-Cola. 

El cúmul de despropòsits, repartit per tot el territori i de nou extrapolable a qualsevol ajuntament o administració superior sigui del color que sigui, és immens. Ens falta pa però ens segueixen venent circ. Els ciutadans volen casa i feina però els polítics ofereixen debats adulterats sobre espanyolisme o catalanisme, rancúnia contra Espanya i odi contra Catalunya. 

Han obert la caixa dels trons en el millor dels seus moments, bons per a ells quedi clar, tot pensant-se que les masses són curtetes de cap per pensar i lleugeres de cames per seguir el ball que ens proposen. Però ara se’ls ha quedat curta la música i hi ha poca gent que balli amb ells. La independència omple boca d’alguns però no omple la panxa de ningú. Estic segur que els gestors municipals que varem votar a les últimes eleccions entendran que no els aprovem la seva gestió i que, per tant, tampoc creiem que siguin Smart Polítics. En tot cas són... Montón Polítics.