TEMPUS FUGIT

Visc els carrers i trepitjo els dies, em bec els núvols apassionat i miro les copes que van passant lentes a l’andana del primer tren de l’últim matí. Encreuo les cames mentre reposo les paraules pel gest de demanar un somriure al bitllet que em durà ben lluny. 

No és només paper. És el senyal ple de son que arriba tard del viatge i ens espera un dia més. I passa el jorn, de nou un jorn, i es manté la pausa entre els ulls caiguts i els braços oberts. Visc pels carrers i refilo a la vida.