TEMPUS FUGIT
Visc els carrers i trepitjo els dies,
em bec els núvols apassionat i miro les copes que van passant lentes a l’andana
del primer tren de l’últim matí. Encreuo les cames mentre reposo les paraules
pel gest de demanar un somriure al bitllet que em durà ben lluny.
No és només paper.
És el senyal ple de son que arriba tard del viatge i ens espera un dia més. I
passa el jorn, de nou un jorn, i es manté la pausa entre els ulls caiguts i els
braços oberts. Visc pels carrers i refilo a la vida.
Comentaris