21 de novembre 2012



Ja em sembla bé que els artistes del país s’identifiquin políticament cada vegada que hi ha eleccions. Autoetiquetar-se és sincerar-se amb un mateix i ajudar al públic a fer la tria quan tens dubtes i no saps quin disc comprar o quina pel·lícula veure.

Òbviament ho dic amb segones però no estaria gens malament que, de la mateixa manera que ells opten per una opció política i tanquen les portes a les altres, nosaltres podríem fer el mateix. 

Per exemple, i no ho dic en broma, jo a partir d’avui no escoltaré més música ni compraré cap treball del Gerard Quintana o el Joan Reig dels Pets perquè són, amb altres músics, de la campanya d’Esquerra Republicana de Catalunya. 

Tampoc compraré res d’ells ni escoltaré al Feliu Ventura, Obrint Pas o Pau Alabajos perquè canten a favor de la CUP. I a tots els qui han donat suport alguna ocasió, de manera descarada demanant el vot, a algun partit. Com el cas dels qui es van posicionar a favor de ZP en el seu moment (Noooo! Sabina! ¿porqué lo hiciste?) o a favor del PP en campanyes anteriors. 

Si, ja sé què em direu. Que me’n queden ben pocs. No passa res, tranquils! Els monjos tibetans i els cants gregorians sempre m’han aportat molta calma i la resta de música que escolto normalment la toquen gent de fora vila, fora CAT i fora ESP. 

Acabo com començava. Ja em sembla bé que els artistes es posin a un costat o a un altre. Així els podem posar nosaltres a altres llocs. En el meu cas, a l’oblit. 

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -