ESPERANT ROSTRES
Hi ha esperes que
ajuden i són productives, que és millor que hi siguin perquè acaben tenint la
seva utilitat. Aquest dijous a la Casa Canals, m‘esperava a que s’iniciés la
presentació de l’últim llibre del Miguel Villalba, amic i humorista gràfic, obra
que us recomano.
I en aquest temps
d’espera em vaig retrobar amb un altre amic, l’artista i gestor cultural Jordi
Abelló, que també assistia a l’acte. Em va preguntar si havia vist l’exposició
que hi ha instal·lada a la mateixa Casa Canals, una mostra fotogràfica d’un jove
autor que es diu Lluc Queralt.
I como no l’havia
vist, varem fer junts el recorregut descobrint la bellesa de les seves imatges.
Parlo de bellesa tot i tractar-se de fotos de rostres de persones d’arreu del
món, diversos països per on ha viatjat l’autor tot i la seva joventut, que
viuen en condicions de pobresa o de marginació social en molts casos. Altres
dels protagonistes no viuen en aquesta franja de la pobresa o exclusió però
tampoc hi són tan lluny i unes quantes imatges tenen com a punt de referència
espais i paisatges.
La sorpresa va
venir quan vaig preguntar-li al Jordi si les imatges estaven retocades i em va
confirmar que no, que no han estat sotmeses a cap retoc, a part del de contrastos
de llum perquè les fotos són en blanc i negre, ni alterades. Dic sorpresa
perquè em costa imaginar la capacitat que pot tenir una persona de captar els
rostres tal i com els mostra al públic en aquesta exposició.
Un servidor, que
està acabant d’enllestir el seu proper llibre “Agricultura Mental”, ha trobat
de manera definitiva el complement perfecte fet en imatge a les paraules que
formen aquesta obra escrita. Perquè les cares dels protagonistes de les fotos
del Lluc Queralt són també aquesta mena d’agricultura mental i facial amb
persones amb el rostre marcat i les mans plenes de senyals de vida intensa. Hi
ha patiment, dolçor, desesperança, sorpresa, intriga i silenci en totes
aquestes cares, paisatges amb rostre anònim de la geografia humana.
Si aneu a la Casa
Canals dediqueu una estona a veure aquesta exposició del Lluc. És al segon pis,
és gratis i és meravellosa. Gràcies al Miguel per portar-me a la Casa Canals
com a excusa. Gràcies Jordi Abelló per regalar-me aquesta espera i per les
teves explicacions mentre fèiem la visita. I sobretot, gràcies Lluc per
apropar-nos la realitat dels espais que has conegut i ara comparteixes.
Si voleu fer un
tast, aquesta és la web del LLuc Queralt. CLIC AQUÍ
Comentaris
vistas las fotos m´an agradat molt es veu el talent que te