ESPERANT ROSTRES


Hi ha esperes que ajuden i són productives, que és millor que hi siguin perquè acaben tenint la seva utilitat. Aquest dijous a la Casa Canals, m‘esperava a que s’iniciés la presentació de l’últim llibre del Miguel Villalba, amic i humorista gràfic, obra que us recomano. 

I en aquest temps d’espera em vaig retrobar amb un altre amic, l’artista i gestor cultural Jordi Abelló, que també assistia a l’acte. Em va preguntar si havia vist l’exposició que hi ha instal·lada a la mateixa Casa Canals, una mostra fotogràfica d’un jove autor que es diu Lluc Queralt

I como no l’havia vist, varem fer junts el recorregut descobrint la bellesa de les seves imatges. Parlo de bellesa tot i tractar-se de fotos de rostres de persones d’arreu del món, diversos països per on ha viatjat l’autor tot i la seva joventut, que viuen en condicions de pobresa o de marginació social en molts casos. Altres dels protagonistes no viuen en aquesta franja de la pobresa o exclusió però tampoc hi són tan lluny i unes quantes imatges tenen com a punt de referència espais i paisatges. 

La sorpresa va venir quan vaig preguntar-li al Jordi si les imatges estaven retocades i em va confirmar que no, que no han estat sotmeses a cap retoc, a part del de contrastos de llum perquè les fotos són en blanc i negre, ni alterades. Dic sorpresa perquè em costa imaginar la capacitat que pot tenir una persona de captar els rostres tal i com els mostra al públic en aquesta exposició. 

Un servidor, que està acabant d’enllestir el seu proper llibre “Agricultura Mental”, ha trobat de manera definitiva el complement perfecte fet en imatge a les paraules que formen aquesta obra escrita. Perquè les cares dels protagonistes de les fotos del Lluc Queralt són també aquesta mena d’agricultura mental i facial amb persones amb el rostre marcat i les mans plenes de senyals de vida intensa. Hi ha patiment, dolçor, desesperança, sorpresa, intriga i silenci en totes aquestes cares, paisatges amb rostre anònim de la geografia humana. 

Si aneu a la Casa Canals dediqueu una estona a veure aquesta exposició del Lluc. És al segon pis, és gratis i és meravellosa. Gràcies al Miguel per portar-me a la Casa Canals com a excusa. Gràcies Jordi Abelló per regalar-me aquesta espera i per les teves explicacions mentre fèiem la visita. I sobretot, gràcies Lluc per apropar-nos la realitat dels espais que has conegut i ara comparteixes. 

Si voleu fer un tast, aquesta és la web del LLuc Queralt. CLIC AQUÍ

Comentaris

Magnolia. ha dit…

vistas las fotos m´an agradat molt es veu el talent que te

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS