ARA, ARA QUE...
Ara que l’ocell no sap que vola, que el mar no ha après a llegir les ones. Ara que l’arbre
no pot donar fruits i que les flors no necessiten creences ni moren amb les
religions. Tot just ara, en algun racó del món encara hi ha algú que necessita
el teu somriure.
No hi ha res a
buscar i molt per abraçar. Tots els llocs on som junts, són món. I el món, és
un lloc que ens porta a enlloc. El teu somriure, un poema. Jo, buscant el somni,
he trobat el teu sospir.
Foto: Sessió
distesa de diumenge
Comentaris