12 d’agost 2014



Ara que l’ocell no sap que vola, que el mar no ha après a llegir les ones. Ara que l’arbre no pot donar fruits i que les flors no necessiten creences ni moren amb les religions. Tot just ara, en algun racó del món encara hi ha algú que necessita el teu somriure. 

No hi ha res a buscar i molt per abraçar. Tots els llocs on som junts, són món. I el món, és un lloc que ens porta a enlloc. El teu somriure, un poema. Jo, buscant el somni, he trobat el teu sospir. 

Foto: Sessió distesa de diumenge

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -