26 d’agost 2014



En la nit, els colors es tanquen i donen pas a la foscor. No volen companyia d’altres colors, rebutgen falses estades temporals, viuen el moment regalant-se a soles. En la nit, el camí és molt llarg però al fer el primer pas veig el seu final. 

De nit no ens escoltem, ens abandonem a noves idees que mai seran projecte, esbossem moments que els dits no toquen i la veu no canvia. I finita la nit, no és pas lliure l’ocell. Ho és aquell que, en el vol, és com l’ocell.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -