Header Ads

RELLEGINT I RECORDANT A GLORIA FUERTES



Crec que és del tot injusta la imatge que tenen moltes persones de la poetessa Gloria Fuertes. No se li va donar, ni en vida ni després de morir-se, la significació i la importància que es mereix com a persona que, a través de les seves paraules sempre senzilles però combinades intel·ligentment, va arribar a petits i a grans. 

Gloria Fuertes va passar a la història per la seva creació literària adreçada als infants i als més joves. Però la seva obra és també plena d'aportacions per a tots els públics i especialment els més adults. De fet, la senzillesa que us deia abans i que desborda per tota la seva obra, atrapa i captiva tant als fills com als pares, i als avis. 

Aquesta tarda, rellegint gran part de la seva obra, Gloria Fuertes m’ha tornat a enamorar com ho va fer fa molts anys. De les moltes poesies majestuoses que té, sempre sota el meu humil parer, en destaco dues. Una en format de vídeo i recitada per ella mateixa es diu “Las cosas”. Us recomano que l’escolteu perquè així recordareu la seva veu tan peculiar. L’altra, de la que en poso el següent fragment, porta per títol “Geografia humana”. Gloria Fuertes ens va deixar ja fa quinze anys però jo, no sé el perquè, la penso sovint i la duc ben viva a la memòria. 

Al mediodía tengo terremotos
si el viento de una carta no me llega,
el fuego se enfurece y va y me arrasa
las cosechas de trigo de mi pecho.
El bosque de mis pelos mal peinados
se eriza cuando el río de la sangre
recorre el continente,
y por no haber pecado me perdona.
El mar que me rodea es muy variable,
se llama Mar Mayor o Mar de Gente
a veces me sacude los costados,
a veces me acaricia suavemente;
depende de las brisas o del tiempo,
del ciclo o del ciclón, tal vez depende,
el caso es que mi caso es ser la isla
llamada a sumergirse o sumergerse
en las aguas del océano humano
conocido por vulgo vulgarmente.
Acabo mi lección de geografía.
Mirad mi contenido continente.

2 comentaris

cantireta ha dit...

Ets gran perquè ets humil, i em fas pensar i apreciar-te en tot el que et llegeixo.

Té, la sinyora aquesta, un poema fantàstic sobre un monstre que fa petar de riure. http://www.goear.com/lyrics/96491/sociedad-de-amigos-y-protectores-de-espectros-fantasmas-y-trasgos-gloria-fuertes-recital

Una abraçada ben llarga :-)

Magnolia. ha dit...

Sempre que la miro vei una nena petita amb cara de trapella , tot i els seus anys , sempre le vist igual amb la veu ronca que li donaba personalitat i tant mateix dolçor

Amb la tecnologia de Blogger.