21 d’agost 2014



Repetir el dia, el moment, l’instant. Sempre de nit, en la fosca nit que ens arriba. Sabent que la nostra salvació és el diluvi, que hem de començar a enfonsar-nos per saber que els nostres peus són sota el mar. 

Repetir el dia, el moment, l’instant. Ara de dia, tenint en compte el destí, els laberints del Déu que ens assetja, les condemnes del passat. I nedant per escapar, tot sabent que les nostres mans són sobre el mar. 

La mort la duem per dintre i fora. L’univers ens dóna la vida. 


Foto: un dels meus racons, espai que aviat reveuré.

One Response so far.

  1. cantireta says:

    Davant del mar, l'univers. Demà, a la tarda, més present que mai.

    Un petó salat. ;-)

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -