EL MILLOR DEL TEU NOM
Després d’un cap
de setmana excepcional i ple d’amor, escric.
Puc, a meitat de
camí, descobrir que no existeixes. I et puc seguir inventant. Però ara, que ja
ets ben real, el millor del teu nom són els teus llavis.
La pluja sempre
canvia. Cau amb tu, balla am tu, et gaudeix i plou al teu costat. I jo, he
lliurat el pes del meu cap i ara reneixo.
El meu cor conté vida i pot ser mort, camí o destí.
Però ara, mentre
et guaito a casa, endinsant-te a l’aventura, compartint l’espai que ara ens
ocupa, ja no tinc el dubte d’haver-te parlat.
Al meu cos ple de
records li faltava una treva on reposar. I tu li has dut la pau...
La foto: no us la puc confessar.
La cançó: Joan
Amèric, la lluna dels peixos
Comentaris