HABEMUS CARCA

Em considero una persona més propera a l'ateisme que no pas al catolicisme. No crec en l'església tal i com és avui en dia i encara menys com era abans. Crec que hi ha bons capellans i que els jesuïtes son, la gran majoria, bona gent amb uns valors envejables i una feina diària que ajuda i molt aquest món tant atrotinat que ens acompanya. He de reconèixer que em va saber greu la mort de Joan Pau II per les formes, perquè el màxim representant d'aquest Deu que ells van crear hauria de ser una persona que no demostres les febleses humanes de la malaltia, una persona que no patis amb angoixa la mort. Feta aquesta confessió més sentimental que espiritual, em permeto fer una diagnosi de l'església actual sense parlar dels representants d'aquesta secta, la catòlica, denunciats per abusar de menors o criticats, amb raó, per defensar els valors d'una família que ells mateixos han volgut negar en moltes ocasions. Parlaré de l'actual Papa, en Benet XVI. El podríem batejar com "El Carca" per tot allò que està fent i que no és altra cosa que tornar a temps passats. La tasca feta per Joan Pau II, un papa adient als seus temps, està destruint-se gràcies a una persona que viu del passat i, pel que sembla, aposta més pels temps de la Santa Inquisició que per aquells que li toquen viure. La missa oficiada ahir per Benet XVI El Carca, feta en un lloc i amb un contingut arcaic, demostra que els temps no han canviat. L'Església del 2008 és quasi la mateixa que la del Concili de Trento, un ampli grupuscle que viu de les seves animes enlloc d'ajudar-les, que acumula riquesa per lamentar la pobresa davant dels seus fidels i que, quan aquests no hi son, omple les panxes cada cop més grosses dels seus cardenals i bisbes. Benet XVI adopta practiques que exercia l'arquebisbe Marcel Lefebvre, expulsat de l'església per Joan Pau II. Benet XVI fa misses on dona l'esquena als seus fidels, misses semitridentines que fa 40 anys que van passar a la historia, que segueixen la pauta marcada per l'església de fa quatre segles. Benet XVI serà recordat per haver estat el Papa més carca dels darrers dos segles i, si segueix aplicant el funcionament eclesial de segles passats, qui ens diu que no acabarem vivint èpoques semblants al papat dels Borgia?
Ei! que ningú es posi les mans al cap! Sembla dur afirmar això però coses més dures s'han vist. I si no, temps als temps. L'Església d'avui en dia només té raó de ser per aquells capellans i jesuïtes que deia al principi, per aquestes persones entregades a la fe i obra d'un Deu que ells van inventar i amb qui creuen. Pel que fa a Benet XVI, Habemus Carca!

Comentaris

Jobove - Reus ha dit…
ells mateixos és possen de peus a la galleda, torna el carca, ho no ha marxat mai !!!!
esgésia? carca? és que son dos conceptes que algun dia es podran separar? es que a mi me fot fàstic, repelús i m'entra vomitera veure com encara segueix sent tant de referència una institucio que no para de guanyar diners amb unes creences absurdes. i després encara venen els intel·lectualoides de postal (alguns amb blogs) destacant l'enorme aportació de l'església a la societat. a cagar tots.
Anònim ha dit…
no m'agrada l'esglèsia quan vol que la vida legal i moral tingui el mateix format (qui usa preservatius fa un pecat i a més a més és ilegal).
no m'agrada quan es considera única, vertadera i original, menyspreant la resta.
no m'agrada quan descarta opcions d'estimar entre iguals o com tracta el paper de la dona...
no m'agrada quan desenvolupa la feina de "lobby" i tracta d'influir en decisions polítiques.

però la respecto i me'n sento membre.
tenen persones menyspreables, és cert, com dins dels periodistes, futbolistes, forners i la pagesia, per exemple.
tenen líders que volen manar més del que crec necessari, còm dins dels partits polítics, sindicats i associacions de veins per exemple.

tenen ritus que venen de lluny, és cert, igual que els xamans indis o les colles castelleres que actuen per festa major....tot col.lectiu té les seues normes i formes de funcionament.

si t'agrada la història t'ha d'agradar la religió, la biblia és un dels llibres d'història més antic. les religions abrahàmiques (jueva, cristina i musulmana) tenen tantes coses en comú que només així s'entén l'obsessió per diferenciar-se....

l'esglèsia dóna de menjar a molts bisbes, però també a molta gent sense llar, dóna formació a immigrants i persones sense recursos, i molts cops és una veu propera que acompanya en la solitut del desastre.

té molt a millorar?
i tant!!! però això no treu molta de la bona feina que fa....

i per cert estaria bé ser capaços de parlar amb respecte sense vòmits ni cagaleres.. ;)

au, salutacions i que la llum de crist us il.lumini jejeje

ricardo santiago
zel ha dit…
Habemus Carca i els que "habremus" d'aguantar! Ja penso que no val la pena patir-hi si no fos pel pes polític que tenen, no tant pels polítics sinó per lagent que suma 2 + 2 = 5 essent el factor sobrer el clergat. Ai, merda grossa, aquest món dretà...
Oscar Ramírez ha dit…
Respecto totes les vostres opinions. En tot cas, Ricardo, el que diu és cert en gran part perquè parles d'aquesta part d'esglèsia solidària, humana, cooperadora amb els més pobres. Però jo crec que aquesta tasca d'ajuda la fan per un costat els capellans i jesuïtes que comento a la notícia i sovint gràcies als diners que aporten els estats i que controlen els mateixos estats o petites comissions eclesials. Si tots els diners els controlessin els que son al Vaticà dubto que es puguessin fer tantes coses. I per acabar, ja sé que és un missatge molt sobat, que venguin totes les riqueses patrimonials que tenen i destinin els diners als pobres perquè no es pot predicar i no creure i viure com a Reis envoltats d'or i palaus. És simplement una aportació.
Mon ha dit…
Jo crec que aquesta part d'esglesia solidaria, cooperativista i "rojilla" pels dels clan Carca. Tindria que fer la revolució que ja toca, en contra
del poder eclesiastic actual. Un poder que predica en el que no creu i que no fa.

Habemus Carca, quina pena...!
Unknown ha dit…
El meu bisbe preferit... Dom Pedro, en Pere Casaldàliga.

Disculpa'm si tu parles de peres i jo de plàtans... però responent al comentari que has fet sobre lo de dedicar un carrer de Tarragoan a en Xirinacs, tens alguna idea de com ho podríem fer per plantejar-ho?
Unknown ha dit…
M'identifico força amb el comentari de Ricardo Santiago.
Oscar Ramírez ha dit…
Molt bon Bisbe en Casaldàliga. Sobre el tema del carrer i si funciona com abans, hi ha una comissió especifica que decideix els noms dels carrers i que, vull pensar, pot rebre suggeriments. Qui ho sabrà millor és el Pitu Tarrasa perquè el seu pare té un carrer a Tarragona i recordo que va seguir el tema de ben aprop.
dons a Tarragona també "habemus carca". De tant en tant se'n va de juerga a Madrid amb els seus col·legues per posar a parir el govern.
Mon ha dit…
Doncs a Mont-roig hi ha una pila de carrers amb noms de capellans ¿?
Tondo podriem fer campanya, que ja no em ve d'una....
Oscar Ramírez ha dit…
De fet Josep Maria, habemus carca a moltes ciutats i pobles. El cas de Tarragona no deixa de ser sonat perquè quan va venir l'actual arquebisbe pintava de modern i al final no ho ha estat. Lògic si tenim en compte d'on va arribar.

Mon. Endavant amb la campanya que, com dius, no ve d'una. Jo sempre he pensat que cal posar als carrers el noms de persones originaries del municipi i quan tots tinguin el seu carrer que posin altres noms. I quan no siguin noms de persones, que posin noms originals!
Oscar Ramírez ha dit…
AQUEST ÉS UN MISSATGE PER AL RICARDO SANTIAGO:

VOLDRÍA PARLAR AMB TU, VIA CORREU O EN PERSONA, PER A PROPOSAR-TE UNA COSA MOLT IMPORTANT. SI POTS, ENVIA'M UN CORREU A AQUESTA ADREÇA:

oramirezdolcet@yahoo.es
Anònim ha dit…
fet!
ricardo santiago

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS