DELS LEMES I LES CAMPANYES


En aquestes europees, hem fet un pas enrere, com els crancs. Parlo dels lemes, disseny i execució de les diferents campanyes dels principals partits que es presenten a aquests comicis on toca escollir als representants del Parlament més desconegut pels ciutadans. Si preguntes a la gent del carrer què es fa a Europa la resposta és clara: no ho sap, no contesta.
Ull! això no vol dir que no es faci res. Significa, únicament, que mai s'ha sabut explicar la importància que té el parlament europeu i les decisions que s'hi acaben prenent.
Tornem a les campanyes. Em semblen totes molt antiquades, poc pensades, repetitives, ancorades en el passat i sense cap missatge útil. La del PSOE ratlla l'insult i el seu propi desprestigi. Quan un partit no vol explicar el seu missatge i ha de recórrer al menyspreu del seu principal rival vol dir que no cal que els votem. Si es dóna la cara i es mostra el clatell del rival, els qui donen la cara acaben ensenyant el cul. De la Badia, la número 1 socialista, dir-vos únicament que és la cosa més infumable que he vist mai a la vida.

El principal rival dels socialistes sembla estar molt més preocupat per la "niña de Rajoy", ara convertida en un home de 51 anys amb por a quedar-se a l'atur o la dona de quaranta caotitzada per les seves pors sobre la feina, que no pas en presentar un programa amb propostes coherents. Les butlletes electorals d'aquestes dues formacions ja les he utilitzat per apuntar la llista de la compra al dors. Cal reciclar i el paper inútil sempre té una utilitat. Dels verds millor que ni en parli. Semblen fets tots de la mateix motllo i pasta, com les ulleres que porten, i ami les úniques còpies barates que m'agraden són en format CD o DVD.
M'han sorprès els candidats de CiU i d'ERC. El primer té un discurs equivocat, mal enfocat, indefinit. L'he escoltat quatre vegades i les quatre parlava de l'època de Franco. Crec que la federació nacionalista té una altra manera de vendre les seves idees i projectes. En Jonquera, el candidat d'ERC, s'explica bé. En sap de vendre una identitat pròpia de partit però no m'acaba de convèncer i, encara que ho aconseguis casualment, tinc clar que abans de votar als republicans, optaria pels antitaurins o el partit de les mestresses de casa (per posar algun exemple i amb el màxim respecte cap a aquest col·lectiu).

Hi ha moltes altres formes d'incentivar als ciutadans a votar aquest proper diumenge i pel que he comprovat fins ara, la pedagogia dels partits ha estat inexistent i la capacitat de sorprendre a alguna persona indecisa, del tot nul.la. Tinc clar el meu vot de diumenge tot i que seria bo que, en properes eleccions i com aquesta Europa dels Estats avança plegada en molts sentits, també ens donés l'oportunitat de votar qualsevol altre partit europeu. Jo ho tindria clar: Mentre hi ha Rita, hi ha esperança.




Nota: Aquest post no té cap link ni enllaç a cap de les campanyes esmentades per què aquest blog no fa campanya per cap partit i, sobretot, per què l'autor del blog encara té gust i no penja segons què al seu espai personal.

Comentaris

Anònim ha dit…
Hi ha poca originalitat i fins i tot hi ha còpies de lemes. Mira't el de CiU i el del PP. Ara, ara fem plagi.
Joan reca-sens ha dit…
No voteu a ERC si voleu mantenir el concepte d'estat actual.
Oscar Ramírez ha dit…
Anònim, ARA que ho dius, és cert. De fet. ARA que hi penso ja ho havia vist però fins ARA no ho he recordat. Gràcies.
Oscar Ramírez ha dit…
Joan Reca-sens, oído cocina. Que cadascú faci el que li roti.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS