08 de juny 2009
Els avis tenen una cosa especial. Vull dir els nostres avis, els pares dels nostres pares. Són aquelles persones que ens han cuidat quan els pares treballaven, que ens han comprat allò que els pares no ens compraven, que ens han guardat els principals secrets que no podíem confiar als pares...Del meu avi Lluís en tinc un gran record. Fa pocs dies va fer dotze anys que ens va deixar després d'una llarga malaltia. Per sort, el vaig gaudir bastants anys però hagués volgut tenir-lo al costat per sempre. Hi ha avis que marxen molt abans, quan els nets són molt joves i encara el volen disfrutar com es mereix aquesta relació tan especial. El Joan Sol, l'avi de la Mar, va morir jove. Va deixar als seus nets, i a la resta de família i amics, fa més de 20 anys. Pel poc que ser d'ell (m'he llegit el llibre que explica la seva vida de vilafranquí i home casteller i me'n han parlat molt) puc dir, com el meu avi, era un gran personatge i un bon home.
Arrelat a la cultura i tradicions de la seva Vilafranca, el Joan Sol va fundar la colla castellera dels Xicots i va ajudar a posar els ciments, abans de crear els vermells, de la colla dels verds. Aquest proper diumenge els Xicots celebraran la tradicional Diada del Firal i enguany aquesta jornada porta un segon nom afegit: Primer Memorial Joan Sol. Amb aquest nou homenatge, l'avi Sol serà encara més popular. Té un llibre que explica la seva vida, un concurs fotogràfic al seu nom, un nan de la Festa Major que el representa i ara, un blog on mai es perdran els moments que va viure i regalar als seus. Aquest blog es presentava ahir davant la premsa del Penedès al local dels Xicots. Ja hi podeu entrar i gaudir de les vivències que ha recordat la Mar i totes aquelles que, gràcies a les hemeroteques, van quedar escrites a les cròniques dels diaris de l'època. No és un blog qualsevol, és el blog del Joan Sol.
P.D: Del blog ja se'n comença a parlar a indrets com el Catalunya Noticias
Molt bon escrit, és d'aquells que toquen l'ànima. El meu pare va ser amic del Joan Sol.
Martí, moltes gràcies. Li comentaré a la Mar.
Els avis que estimen els nets, tenen el seu agraïment per sempre.
I les seves vides, sempre les trobo tant interessants!
Agnès, és ben cert que estem agraïts als vis per sempre. Són uns essers únics i, com comentes, amb una vida molt interessant. Llàstima que sovint no ens hi interessem.