SÓC SINCER, HUMÀ
Serà un post breu, senzill, humà. Fa tres mesos que va morir el meu germà i estic tan trist i decebut com el primer dia. Els minuts són pedres, les hores semblen roques i els díes, penyasegats, indrets on un es podria fer més fort o, deisaparèixer. Parlo amb els meus familiars i escolto el seu parer i, tot i que no ho diguin, és el mateix. Els meus pares estan fotuts, molt fotuts. No cal que en parli de la meva cunyada o de la meva dona. Tot plegat, a tots plegats, ens sembla una injustícia absoluta.
Jo, intentaré anar endavant però el cap ens convoca a la traició, a recordar el més recent. Vull ser menys recent i menys quotidià. Us estimo a tots/totes.
Comentaris
ànims i com sempre dic guarda-li un molt bon record, estic amb tu i la teva família
una abraçada
Molts Petonetsssssssssssssssssssssss!!!!
Us estimen molt!!!!!!!!!!!
Molts Petonetsssssssssssssssssssssss!!!!
Us estimen molt!!!!!!!!!!!
Avui l'atzar m'ha fet anar a petar al teu blog....he llegit la darrera entrada i les teves paraules m'han deixat glaçada.... Fa molt que no ens veiem, de fet, crec que alguns anys i per això no sé si encara et recordaràs de mi..... de totes maneres això és igual. LLegint he tingut la necessitat d'escriure't i, en aquests moments difícils, només em vé al cap enviar-te una abraçada forta!!!
Laia Casasús