UNA NOVA FORMA DE FER POLÍTICA: PASSAR DELS VEÏNS

-

A Cambrils ha nascut una nova forma de fer política. No es pot negar que és del tot original, tant original com indignant. Es tracta d'imposar i no consultar, fer les coses sense avisar, anar fent tot passant dels ciutadans. L'experiència pilot s'ha fet al barri dels Ametllers, a Vilafortuny. D'un dia a l'altra, com si es tractés d'un bolet, ha aparegut una antena de telefonia mòbil damunt de la caseta de Telefònica del carrer Joan Rebull.
Els veïns estan cabrejats i els responsables polítics diuen que publicant un edicte en tenien prou i que no estaven obligats a comunicar res a ningú. Es nota que el regidor responsable del tema ha confós el "talante" preconitzat per ZP pel "palante" que queda més radical i no permet cap diàleg.
Sr. Regidor: posis la merda al terrat de casa seva però no ens la deixi a casa nostra i menys amb aquesta llei del silenci que tan li agrada i que és molt més típica de l'època del Paquito que no pas de la democràcia que, suposem, estem vivint tots malgrat alguns no la comprenguin. Avui, el baròmetre del diari el suspèn i no n'hi ha per menys. S'ha de ser talòs per anar pel món pifiant-la constantment i guanyant-se enemics. Què hi farem, d'on no n'hi ha, no en raja.

Comentaris

Pere ha dit…
És la llei de l'embut, inventada per l'alcalde i exemplificada en el cas de l'ARE que al final li va petar a les mans. Són tan bons que els veïns els passen la mà per la cara però ells segueixen imposant dictatorialment.
19.11.09
Anònim ha dit…
Que alguien tire de la manta y saque la mierda que hay en este ayuntamiento.

Una funcionaria
19.11.09
Oscar Ramírez ha dit…
Pere. tens molta raó. En el cas de l'ARE encara recordo el ridicul que va fer certa persona que volia imposar el projecte i al final va dir que no es feia. Li havien deixat ben clar des de Barcelona i a callar. A més vaig tenir el plaer de saber que no es feia abans que molts dels politics cambrilencs i de primera mà, en una entrevista que em van encarregar.
Aquest embut que dius, té el broc massa petit i hi ha perill que algú la palmi ofegat.
19.11.09
Oscar Ramírez ha dit…
Funcionaria, me consta que muy pronto alguien tirará de ella. Yo tengo cierta información y te puedo garantizar que habrá caña para mucha gente.
19.11.09
Anònim ha dit…
Òscar, explica'ns qui són els sodomitzadors de la foto. Em sembla una foto genial.
19.11.09
Oscar Ramírez ha dit…
Anònim, crec que queda clar. El de darrera és poeta frustat i el de davant té nom de conserves. jajajaja, queda clar?
No poso noms per no fer publicitat d'ells, no se la mereixen.
19.11.09
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

TRES POEMES ERÒTICS

-
Imatge
Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”.  Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat.  Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
Més informació

PARAULES I SO, DOS GENIS JUNTS

-
Imatge
La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant.  L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
Més informació

A10

-
Imatge
Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest   blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs.  La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada.  Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Més informació