FORMES DE MULLAR-SE
El món convida a les individualitats per
evitar fracassos. La pròpia societat, que tendeix a no obeir cap regla del joc
establert en la companyonia, ens obliga quasi sempre a actuar pensant primer en
nosaltres i en segon terme amb la resta del conjunt. Iniciar projectes comuns,
allò que s’anomena social o col·lectiu, és quasi absurd en els nostres temps.
Argumento la contundència d’aquesta opinió en
base al coneixement i experiència. Treballar per als altres es molt sà perquè
es tracta d’una relació on dos elements, qui ofereix i qui paga, solucionen les
seves necessitats. Sumar sinergies, unir esforços, complementar-se diverses
persones o empreses del mateix sector condueix finalment, a curt o mig termini,
al fracàs.
La nostra societat ja no està feta per
compartir en igualtat i al final els projectes tenen un líder inicial que acaba
sent defenestrat o plega per esgotament. I a la caiguda del líder la segueix un
període que acaba fent navegar el projecte i, al final, fent-lo morir del tot.
En tot aquest procés, les persones o empreses
que han format part del projecte han perdut el temps i les forces. Ja no volen
saber res més de sumar ni unir-se a res ni a ningú.
Per això en aquesta vida acabem fent les
coses de manera individual i compartint puntualment quan necessitem un ajut
concret però mai anem més lluny. Col·laborar però des de la distància per
evitar cops i danys massa grans. Aquest és el futur.
Però deixant a banda aquest futur que
plantejo, real i dur, hi ha ocasions en les quals SI cal col·laborar en certes
campanyes sempre que creguis en elles. Per aquest motiu, d’aquí a uns dies us
comentaré el projecte que iniciarem en breu diverses empreses de comunicació,
com la que gestiono jo, i un ampli llistat de dibuixants gràfics i de la
il·lustració d’una desena de països.
A part del projecte que em vincula a mi, personalment
i professionalment, a les il·lustradores Nicoletta Ceccoli, Laura Lorio i
Morena Forza, un encàrrec important de molta repercussió, hi
haurà la campanya que us comento i que, com deia abans, serà temporal i
puntual. La posarem en marxa a principis del mes de maig, coincidint amb la
meva tornada del viatge que faré d’aquí a pocs dies i que em durà lluny dues
setmanes, i us garanteixo que se’n parlarà molt.
PD: La foto que acompanya el post és una
il·lustració de la Laura Lorio i té el permís de l’autora per a la seva
publicació.
Comentaris
M.H
Come stai? Tutto bene?
Ho già risposto il tuo messaggio dall'altro post. Io sono dalla tua parte. Avanti Comunicación è a vostra disposizione. Al mio ritorno, nel mese di maggio, si puoi parlare e iniziare la campagna. Un bacio e un abbraccio.
Anton
I mira't els privats del facebook que fa dies que et vaig convidar a fer un "me gusta" a la pàgina d'Avanti. Allí hi poso tots els temes de feina inclosos els italians i sé que a tu el tema et va. Apa! parlem! Treu els bitllets pel viatge però espera que torni del que faré ara jajaja.
Donde yo digo que no hay que sumar es cuando se habla de hacer sociedades, pactos o ententes que llevan más tarde a la caída de los objetivos que no se han cumplido y al desgaste de las personas que impulsan los proyectos.
Está muy bien pertenecer a un grupo pero lo primero es la individualidad. En vuestro caso, como hablamos el sábado, se necesita unión y mucha fuerza empresarial para acabar con el problema que tenéis. Pero eso ya lo comentaremos con más detalle en persona en la próxima reunión del mes de mayo. No sé aún la fecha porqué yo llego de viaje a principios de mayo y el primer fin de semana hay una feria en Tarragona donde tengo que estar. Pero quizás el segundo fin de semana se puede organizar todo. Esta vez, como propusistéis algunos, en Madrid. Por mi execelente. Hablamos.