NÀUFRAG O MONJO
Us recomano avui la lectura de
l’entrevista que em van fer, amb preguntes i respostes breus, al diari Reus
Digital en el seu especial de Sant Jordi. El titular que han escollit, i que em
sembla molt encertat, és aquest:
Oscar Ramírez: 'M'agradaria ser
nàufrag en una illa deserta o un monjo cartoixà'
L’entrevista no
té pèrdua. La podeu llegir AQUÍ.
Em sap greu
perquè enguany, per Sant Jordi, seré fora de viatge. Estava convidat a la
recepció dels escriptors de la ciutat de Tarragona i també a la dels escriptors
de Reus. I també m'havien convidat a signar exemplars del meu últim llibre a la
Llibreria Abacus de Tarragona. No podrà ser. Què hi farem!
Comentaris
Anton
jajaja Anton, moltes gràcies!
El nexe en comú és que els dos llibres surten en una etapa de transició entre un trencament sentimental i el moment de reflexió posterior. A mi les persones que són al meu costat no m'alimenten tant com per provocar-me escriure res concret.
Escric sobre qualsevol cosa en qualsevol moment. Òbviament que en alguns casos les persones m'inspiren alguns textos. La meva exdona, amb qui ara torno a tenir una relació cordial, va ser font d'inspiració de molts textos d'Aforo. Tant els dolços com els més durs.
En el cas d'Agricultura el procés és diferent perquè la factura del procés és, i seguirà sent per sort, negativa, en números vermells jejeje.
En tot cas, tot ajuda i de tot aprens. Per dir-ho en l'argot taurí: hi ha autèntics toros Mihura i vaquilles de les de plaça de poble. Si has torejat un Mihura, com jo he fet fa un parell d'anys, les altres corrides fan riure.
Si lo hiciese de nuevo ahora, visto mi estado actual, seria aún más tierno.
Como mañana dia 13 se cumple un año de la presentación de Aforo que hice en La Albada pondré un escrito acompañado de alguna parte del último libro. Así lo podréis leer aunque sea en formato de pequeña degustación.