12 de setembre 2017


La meva poesia aguanta l’hivern, no pateix de febleses ni es refresca a l’estiu. Cada vers va ben vestit, les paraules s’apuntalen. Quan escric no entra mai la pluja ni tinc goteres de dolor, cap fissura.

La meva poesia és un cos, una ment, el llevat de la memòria que fermenta, una barqueta de rems vells, d’equipatges arrelats.

La meva poesia sóc jo. Jo i la veu que m’allunya de la infància, els esculls insonors on em perdo en blanc i surto a sobreviure si la mà inicia la primera línia, la primera lletra, la paraula.


La meva poesia són... quatre paraules. Adéu, gavina, vent i timó. 


Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -