LA MEVA POESIA
La meva poesia aguanta l’hivern, no pateix de febleses ni es
refresca a l’estiu. Cada vers va ben vestit, les paraules s’apuntalen. Quan
escric no entra mai la pluja ni tinc goteres de dolor, cap fissura.
La meva poesia és un cos, una ment, el llevat de la memòria
que fermenta, una barqueta de rems vells, d’equipatges arrelats.
La meva poesia sóc jo. Jo i la veu que m’allunya de la
infància, els esculls insonors on em perdo en blanc i surto a sobreviure si la
mà inicia la primera línia, la primera lletra, la paraula.
La meva poesia són... quatre paraules. Adéu, gavina, vent i
timó.
Comentaris