09 de setembre 2017



Recordar llocs llunyans, llunyans objectes, rostres llunyans. Una dona, un bes, una mirada. Un somriure apagat i un plor. Esperar unes disculpes, provar sort dies més tard, tenir dubtes i temors. Fer cas a les paraules velles, tenir males idees fixes, començar abraçades amb els ulls tancats, parlar en veu alta amb llàgrimes als ulls, parlar-li a la vida a l’esquena. 

I no escriure cap línia més.

Necessitem ales per volar pel món i poemes per llençar als quatre vents. Cal que siguem famèlics d’aprenentatge, inèdits de ment, incomplets de vida.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -