LLEGAT ANTIC
Recordar llocs llunyans, llunyans objectes, rostres
llunyans. Una dona, un bes, una mirada. Un somriure apagat i un plor. Esperar
unes disculpes, provar sort dies més tard, tenir dubtes i temors. Fer cas a les
paraules velles, tenir males idees fixes, començar abraçades amb els ulls
tancats, parlar en veu alta amb llàgrimes als ulls, parlar-li a la vida a l’esquena.
I no escriure cap línia més.
Necessitem ales per volar pel món i poemes per llençar als
quatre vents. Cal que siguem famèlics d’aprenentatge, inèdits de ment,
incomplets de vida.
Comentaris