MOLTS ANYS
He composat aquest petit nanoconte, pensant en aquell gest d’ordenar els cabells de l’altre, d’agafar-li la mà, de sortir a passejar, i fer eterns els capvespres. No sé si us agradarà. Però us el comparteixo.
...
Va guardar l’amor en una cartera. Molts anys. Mai el va
entregar, ni es va lliurar al desig que era deliri.
Ingènuament feliç, en un instant de lucidesa, molts anys més
tard, va regalar l’amor a la nit. Els estels van acollir-lo. I ella, també va
ser feliç.
...
Em permeteu un vídeo per arrodonir el nanoconte?
Comentaris