08 de setembre 2017



He composat aquest petit nanoconte, pensant en aquell gest d’ordenar els cabells de l’altre, d’agafar-li la mà, de sortir a passejar, i fer eterns els capvespres. No sé si us agradarà. Però us el comparteixo. 

...

Va guardar l’amor en una cartera. Molts anys. Mai el va entregar, ni es va lliurar al desig que era deliri. 

Ingènuament feliç, en un instant de lucidesa, molts anys més tard, va regalar l’amor a la nit. Els estels van acollir-lo. I ella, també va ser feliç. 

... 

Em permeteu un vídeo per arrodonir el nanoconte? 

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -