AGRICULTURA MENTAL

He creat un nou mini-espai d'enllaços a la part dreta, sota la llista dels blogs que considero interessants. L'he volgut anomenat Una ullada a perquè l'únic que pretenc és fer, setmanalment, un cop d'ull a racons del món dels quals no se'n parla mai o, quan se'n parla, és per explicar-ne les seves guerres o tragèdies. Crec que és un espai solidari amb aquests països perquè quan no sabem on viatjar i posem als cercadors d'Internet les paraules clau, ens apareixen publicitats d'agències online que sempre ens proposen els mateixos països . La gran majoria de navegants mai es digna a fer una cosa tan senzilla com agafar el mapa del mon i mirar més enllà, centrar-se en noms que no coneixia o, simplement, pensar que a aquells indrets on s'hi han produït desgracies també hi ha racons únics. Per això, per evitar feina a la majoria, neix aquesta petita secció que aniré canviant setmana rere setmana. Si us agrada un dels llocs linkats, poseu el seu nom als ce...

Us deia fa pocs dies que em sorprenia i molt gratament el fet que aquest blog hagués estat nominat al Thinking Blogger Award que és una mena de guardó que s'entrega a aquells bloggers que tenen la capacitat de fer pensar als altres. Ara he rebut una segona molt bona noticia. Estem també nominats al Blog Activista (teniu el logo a columna de la dreta), un segell creat per Carlinhos Medeiros de Bodega Cultural . Segons m'explica el Josep Maria , el fet de formar part d'aquesta xarxa, identifica als seus integrants com a promotors i defensors de la pau, els drets humans, el medi ambient, els moviments socials, la igualtat de genere, la denuncia i la lluita contra el feixisme o les injustícies entre altres. He de dir que, encara que soni a tòpic, no tinc paraules davant aquesta nominació. Des del primer dia vaig crear el blog tenia clar quines coses cal defensar i quines accions cal rebutjar i, ara més que mai, reitero el dret a viure i deixar viure, la obligació de defensar ...

Hi ha diversos complements imprescindibles a la Festa Major de Vilafranca , elements paral·lels als actes principals i que formen part de la convivència. Un d'ells és el vermut que es fa a diari i que reuneix familiars i amics a qualsevol dels molts bars i cafès que té aquesta població. A diferencia d'altres indrets de Catalunya, el vermut vilafranquí és, com les festes, diferent. Un dels meus plaers, quan arriben aquests dies, és beure cervesa Voll Damm de barril i no pas d'ampolla. Us asseguro que és un altre plaer per al paladar, no té res a veure l'una amb l'altra. La cervesa l'acompanyes amb el que aquí anomenen la " barreja ". És un plat amb escopinyes, musclos, olives, anxoves, boquerons, tonyina i tot ben regat amb una salsa especial que fan als bars. Tot això, compartit amb els amics, supera mil vegades la millor mariscada del món.Segon element/complement: veure al mateix paisatge als vilafranquins de soca-rel i els visitants a la festa que, ...

Dos quarts de vuit del mati. Plaça de l'Ajuntament. Vilafranca del Penedès . Festa Major de Sant Fèlix. 300 persones s'han plantat a aquest indret i, entre elles, un servidor, el tarragoní d'adopció que viu la festa de primera mà. Comencen a arribar els grups de grallers que de bon matí han sortit en direcció a tots els barris de Vilafranca i que ara tornen, com el flautista, amb més gent hipnotitzada pel seu so. Quan tots els grups de grallers han arribat a plaça, els pels de punta i la carn de gallina. Les matines (foto feta aquest mati) arriben al seu moment més àlgid amb tots ells tocant al mateix temps els mateixos sons, la mateixa melodia. Al voltant seu, tots els hipnotitzats en ple èxtasi, amb els ulls plorosos de la emoció de tocar el cel amb un toc de gralla. Així es viuen les matines des de sempre que jo recordi, diuen tots, i es viuran per sempre. Després passeig obligat per esmorzar. La meva dona i jo triem com cada any La Palma, un indret que combina el passa...

Un dels avantatges de treballar per la teva pròpia empresa (la que tenim la meva dona i jo) i no fer-ho per algun dels molts mitjans de comunicació que et mal paguen, maltracten i no et permeten pujar esglaons si no dus el carnet del partit de torn a la boca, rau en la llibertat que tens de marxar on vols i portar on vas la oficina mòbil: el teu portàtil i una agenda més o menys ordenada que et marca les obligacions. Faig aquest aclariment perquè he tornat de vacances de Sicília i ara soc a Vilafranca del Penedès , el poble natal de la meva dona, per viure i veure la Festa Major 07 de Sant Fèlix. Cal dir que Tarragona , la meva ciutat adoptiva, i Vilafranca tenen moltes semblances quan es parlen de la Festa Major. Fa molts anys que es complementen i que comparteixen actes, balls i elements del seguici. Alguns dels grans balls de festa major catalans han nascut a Vilafranca amb consells tarragonins i altres s'han creat a Tarragona amb consells vilafranquins. El ball de Dames i Vells...

Us he de reconèixer que el fet de posar en marxa un blog i aconseguir que hi entri algú acaba sent tota una experiència. Aquest, ja ho havia explicat, el vaig iniciar fa quasi un any i de fet hi escrivia dos o tres cops per setmana. La feina per un costat i, una errada que vaig tenir fa poc esborrant el blog sencer, van aturar la meva activitat però, per sort, per un termini curt. Ara, quan veig que escric cada dia i que la gent llegeix allò que escric em quedo bocabadat. Ho dic així, com sona. Em sembla estrany aquest fet. Escriure pensaments i opinions i que es puguin compartir. Un altre dia us parlaré del nombre de visites que arriben a aquest blog i no pas pel fet de fer cap rècord. Al principi ho pots veure així però al final el que et sorprèn és justament aquesta barreja de països que se sumen a la teva llista particular. Ara toca parlar de la gent que he conegut els darrers mes i mig, quan va renéixer el blog. No cal dir noms perquè els teniu linkats al costat, a la dreta. Cal d...

Un cop més TV3. Un cop més, la nostra. Un cop més, la última. Ja tenen raó aquells que diuen que la vida son cicles que es repeteixen. Ho dic per la forma d'informar que té la televisió de Catalunya quan hi ha un esdeveniment important o d'última hora. En aquest cas faig referència a la mort del futbolista del Sevilla, Antonio Puerta . Primer ho ha dit, un cop més i com sempre, Telecinco. Desprès ho hem vist per Internet i més tard ja ho comentava Televisión Española y Antena 3. Molt més tard, un cop més i com sempre, TV3 donava la informació de la mort (ja confirmada a tot arreu) tot dient que "segons algunes fonts el jugador havia mort". Tard i amb molts dubtes, amb una informació sense contrastar al cent per cent quan les altres televisions ja en feien reportatges. I a sobre, una informació mal donada i de refiló perquè no ha arribat als quaranta segons. Un lector d'aquest blog em comentava el mateix en aquest post i afegia una pregunta que, com la resta de m...

M'ha sobtat molt veure els resultats d'un informe que ha fet una empresa de detectius italiana sobre l'amor, la fidelitat i els telèfons mòbils com a eix fonamental del matrimoni. L'informe diu que 9 de cada 10 infidelitats tenen com a detonant aquests aparells i la xifra encara s'incrementa més a Itàlia on al mòbil li diuen, en to amorós, telefonino . On també ho passen malament és a la Xina on 400 milions de persones tenen shouji , telèfon mòbil en xines. No fa masses anys, al país més poblat del món es va produir un allau de divorcis derivats de la projecció de la pel·lícula "el móvil" que abordava la relació entre les infidelitats i els SMS, el missatge més curt i més perillós del planeta. Segons aquest estudi, hi ha persones, la majoria homes, que tenen dos telèfons tot i que la dona només en coneix la existència d'un. L'altra serveix per contactar amb l'amant tot i que sovint la dona se'n acaba assabentant perquè troba el segon mòbil...

El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha explicat que durant el mes de juliol Catalunya ha rebut 1,7 milions de visitants, xifra que suposa un 4,3% menys que el juliol del 2006. Huguet ho ha atribuït al mal temps i a la pujada dels tipus d'interès que fan que les hipoteques malmetin l'economia familiar. Huguet ha destacat que aquest retrocés el protagonitzen els propis turistes catalans. Fins aquí, aquesta notícia la podeu llegir al Diari Aquí i altres mitjans de comunicació escrits, la podeu veure per televisió i escoltar a la ràdio. Però ara, fem un gir a aquesta informació i siguem realistes. El mal temps canvia la opinió d'uns quants ciutadans que viatgen però mai tants com per reduir la xifra als nivells que se'ns diu. Fa anys que les hipoteques no son barates i la gran majoria segueixen viatjant perquè, en aquesta societat, la gran majoria viu per sobre les seves possibilitats. I, per desmuntar el tercer motiu que argumenta el Consel...

Atenció a aquesta informació publicada a tota la premsa del país i que hem vist a totes les televisions. La nostra provincia es fa famosa per moments. Som uns craks! El peix manta no apareix i a la platja llarga de Roda de Barà oneja la bandera groga de precaució Bandera groga de precaució a la platja llarga de Roda de Barà en lloc de la vermella que hi onejava dijous després de detectar-se la presència d'un peix manta. Vinga, som-hi tots. Tornem a aplicar la nostra intel·ligència. Ara que vagin a Roda de Barà els arponers de Tarragona, els que van començar a matar la taurona Magineta . Que els acompanyin els pescadors aficionats que van seguir torturant-la amb els seus hams. Que hi vagin els banyistes incontrolats que li pujaven a sobre per posar-la encara més nerviosa. Que s'hi apropin els tres herois que la van acabar de rematar per guanyar-se un altre Diploma municipal . Cal acabar amb la bestia abans que ella acabi amb nosaltres!. Ja se sap: ella és on no hauria de ser, h...

Toca parlar de la voluntat d'uns quants reusencs intolerants amb uns altres reusencs, pel que sembla molts més que els primers, que volen imposar la seva sense parlar ni arribar a acords. M'explico millor. Un grup de veïns de la Plaça Llibertat de Reus van lliurar 250 signatures a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà (OAC) tot exigint que no es facin concerts ni actes nocturns per la festa major en aquest espai emblemàtic i argumentant que ells tenen dret al descans. Van presentar aquestes signatures passant de la opinió de la resta d'habitants de la zona (la Plaça Llibertat és molt gran i hi viu molta gent) i sent del tot egoistes perquè queda clar que, si els concerts no es fan en aquesta plaça es faran en una altra plaça on també hi viu gent que "té el dret a descansar". Penso que aquestes persones cauen molt baix perquè l'únic que fan es demostrar que no s'estimen la seva festa major ni als seus conciutadans que haurien d'acceptar el que ells no ...

Enhorabona a les persones que li van clavar l'arpó, als qui li van llençar l'ham, als qui la van treure de l'aigua sense escrúpols ni preparació prèvia, als banyistes que s'hi van aseure a sobre per jugar-hi tot posant-la més nerviosa. Enhorabona a tots els que, d'una o altra manera, han demostrat que son més dignes de viure a les cavernes que a la nostra actual societat. Al final, gràcies a ells i, ara diran els experts que hi han intervingut altres factors pitjors, el tauró femella de Tarragona s'ha mort. Ha dit adéu, gràcies a tots els que he citat, patint una hemorràgia interna i un estres insuportable. Ara ens diuen que si l'haguessin portat mar endins també hagués mort. I es clar, amb ferides d'arpó i un ham clavat a l'esòfag. I un cop més han primat els interessos econòmics per sobre els altres. No s'ha entès que aquest tauró era al seu habitat natural o, més ben dit, no s'ha volgut entendre perquè s'ha entès que amb un tauró a la...

Que bonica és l'amistat, la convivència, el diàleg, el bon rotllo i, sobretot, l'agermanament d'una ciutat amb altres ciutats. Que boniques son aquestes trobades entre les ciutats agermanades on els polítics de torn d'un lloc viatgen fins l'altra lloc amb l'excusa d'enfortir encara més els lligams entre els dos indrets i amb tot pagat els dies que dura la estada. I que bonic es veure que s'hi apunten més persones vinculades a l'Ajuntament del govern de torn i la delegació de la ciutat que viatja a l'altra ciutat acaba sent com una excursió de la Inserso perquè sempre s'omplen com a mínim dos autocars. Tarragona ciutat està agermanada amb sis ciutats europees: Staffort (Anglaterra), L'Alguer i Pompeia (Itàlia), Avinyó i Orleans (França) i Klagenfurt (Àustria). I a mi, que m'encanta la convivència i l'amistat, em preocupa que fa uns quants anys que no ens agermanem amb altres ciutats i això comporta que el polític de torn acabi ...

He decidit tancar la enquesta que havíem iniciat tot preguntant-nos que fa en aquests moments l'ex-alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal. Cal dir que totes les opcions que donàvem, tot i que semblessin estranyes, eren possibles. De fet podríem dir que la majoria ha optat per afirmar que Nadal navega com el vell de Hemingway (34%) o que és a casa, mirant "Bea la fea" (26%). El cert és que tots teníeu raó perquè aquesta que ara us explicaré és la historia real. En Nadal navega pel mar com el vell de Hemingway però cada tarda para motors, sigui on sigui, per veure "Bea la Fea" a la televisió del seu vaixell. Quan passa per Tarragona, para a fer unes canyetes amb l'Agusti Mallol (no cal que us digui a quin lloc van) i quan acaba de fer les canyes passa per la Facultat de Lletres de la URV per fer la classe de control del màster que estudia: Com tornar a ser Alcalde de la teva ciutat en casos impossibles i a llarg termini. Com allí coincideix amb l'Alcalde ...

Us havia comentat que a Sicília em vaig comprar cinc llibres i quatre d'ells sobre una temàtica que toco sovint en aquest blog, la màfia. L'autor dels quatre llibres és el periodista Angelo Vecchio . Treballa al " Giornale di Sicilia " i colabora en altres mitjans. Vecchio és llicenciat en Ciències Polítiques a Palermo i autor de molts llibres. No tots estan dedicats a la historia de la màfia siciliana però si una gran part d'ells. Jo he comprat, a un preu molt econòmic, els llibres "Totò Riina. La caduta dei Corleonesi", "Stragi di Mafia", "L'ultimo Re dei Corleonesi" i "Storia illustrata della Mafia". Feu clic sobre la foto per ampliar-la i veure les portades. Crec que son obres escrites en un italià molt entenedor. Ara estic llegint la primera i quan acabi ja intentaré fer-ne un resum. Per cert, el cinquè llibre que em vaig comprar es diu "Il linguaggio dei gesti in Sicília" i, com indica el seu nom, ens p...

Per recomanació del Jordi Salvat em toca penjar aquest meme on destacaré els que, sota el meu parer, son els set millors llibres. Aviso que les meves propostes seran una mica especials perquè un servidor, si parlem de lectura, té uns gustos estranys, rebuscats. Les meves set joies literàries son: 1. L'ESCAFANDRE I LA PAPALLONA , de JEAN DOMINIQUE BAUBY . Una meravella que toca la crosta de la sensibilitat i emociona. Ja n'havia parlat en aquest blog anteriorment però com se'm demana parlar de bons llibres, el poso el primer de la llista. Jean Dominique Bauby era redactor en cap de la revista francesa Vogue. De fet Bauby va ocupar aquest càrrec fins que el 8 de desembre de 1995 va patir un infart cerebral massiu i irreversible que li va provocar un síndrome neurològic que el va conservar conscient però immòbil. Bauby només podia moure la parpella del seu ull esquerre. Amb només 45 anys, Bauby va crear un sistema per comunicar-se amb els seus . La seva assistenta li anava di...

Com havia promès, aquí teniu el recull de fotos del viatge a Sicília. He fet un muntatge musical amb algunes de les millors imatges tot intentant donar a conèixer els indrets on he estat els darrers quinze dies. També veureu que es pot pescar per aquells mars i quins racons de món es poden descobrir. Per cert, els links que havia penjats els darrers dies als posts sobre Sicília, no funcionaven. Avui els he tornat a posar i ara van a la perfecció. Espero que us agradi tot. Ja em direu.

Després de 15 dies únics, hem tornat de vacances. He de dir que en aquesta ocasió, hem fet el viatge amb Clickair, una de les moltes companyies de baix cost. I he de dir també que, a diferencia d'altres ocasions amb companyies amb més renom, no ens han perdut cap maleta i, exceptuant l'aeroport del Prat que sempre és un caos, tot ha anat amb puntualitat i sobre les hores marcades per la companyia. El viatge a Sicília ha estat una passada per dos motius: per anar a un indret que coneixia molt per internet però no en persona i pel fet d'estar acollit per una família d'aquesta illa. Dic una família perquè al final, el càmping del qual us vaig parlar anteriorment, s'ha omplert dels germans, nebots, tiets i amics de la gent que ens va convidar a Sicília, l'Angelo i l'Angela. Només tinc paraules de reconeixement per a ells perquè s'han dedicat a fer-nos sentir part dels seus i han aconseguit que no ens faltes res. He pres i aprés moltes coses d'aquesta il...

Les vacances s'esgoten i tot arriba al seu final. De fet no serà un final, serà un civediamo dopo. Els darrers dies, com us deia a la darrera entrega d'aquest diari, he estat pescant i veient nous paisatges. Pel que fa a la pesca, una trentena d'eriçons i un quilo de caragols de mar a part d'una trentena de fotos submarines. Si parlo dels paisatges, Castelmola em ve al cap constantment. Dalt de la muntanya, al costat de Taormina, arribes a un poble petit, tot de pedra, amb carrers estrets i nets, plens de botigues amb un encant particular. Hi ha el Bar Turrisi , un establiment on els símbols fàl·lics prenen forma de got, copa, penja-robes, tirador de porta, seient o joc d'escacs. Es barreja l'erotisme amb el classicisme perquè tot té una pila d'anys i, com en època grega, els homes també accedeixen a aquest espai ple de membres virils. Un lloc diferent que s'ha de visitar. Les vistes des de Castelmola, sense paraules. El mar al fons, edificis medievals ...

Ja no em puc cordar el pantaló ni les bermudes. La pasta italiana, sempre bonissima, i la cervessa Moretti, encara millor si és fresca, en tenen la culpa. Em sento com el protagonista de la pel·lícula El vientre del arquitecto . He arribat a Italia però aquesta vegada no m'han enverinat com a ell, m'han eixamplat a base de bona gastronomia. Feta aquesta aportació, molt important perquè entengueu la situació d'un turista que menja molt en un país on el menjar és el primer esport, us parlo dels darrers paisatges que he vist. Isola Bella és un indret que no té qualificació possible perquè falten paraules. Mil colors, mil formes de vida sota l'aigua, mil situacions sobre la sorra, en forma de persona, i mil pensaments que et passen pel cap: perquè he de seguir treballant? perquè s'acaben les vacances? perquè, com deia Fausto Leali ... Segona troballa: Taormina, indret on encara estic. Ara entenc perquè es va declarar aquesta ciutat com la més romàntica del mon. De dia,...

Platja, sol, cervesa, pasta, poblets de postal, racons únics i germanor. D'aquesta manera puc definir els dies de vacances a Sicília que ja he deixat enrere. Primer vam ser a Palermo i després hem estat voltant per la zona i vivint a Villagio Himera, un càmping situat davant del mar al terme municipal de Termine Imerese . La zona d'acampada, equipada amb cuina i dutxa particular, és a trenta metres de la platja. El càmping té la seva historia que ja us explicaré quan torni de les vacances. El menjar el pots comprar al super però no ha estat el nostre cas perquè l'Angelo, la persona que ens va convidar a Sicília, surt al mati a la mar i torna amb pops, caragols de mar i ericos. Amb aquests ingredients, el dinar sempre té gust a peix i es cuina amb pasta. A Italia si que la saben fer i de mil maneres diferents. La meva beguda oficial en aquest país és la cervesa. N'he tastat unes quantes marques (crec que totes) i em quedo amb la birra Moretti . Quan tens molta sed, un bo...

He de comentar-vos que sempre he estat un sentimental. Ho dic per començar a explicar-vos les sensacions que, en un dia i mig, he viscut a Sicília i, més concretament, a Palermo . He arribat a aquest lloc tan màgic gràcies a dues persones que la meva dona i jo vam conèixer el passat cap d'any. Vam passar el cap d'any a una illa que hi ha davant de Nàpols de la qual no en penso desvetllar el nom perquè els paradisos no es comparteixen. Va ser en aquesta illa on vam fer molta amistat amb un matrimoni sicilià, l'Angelo i l'Angela. Els sis dies que vam estar a aquesta illa van servir per conèixer dues persones molt especials que, al final del viatge, ens van convidar a casa seva. I al final ha arribat el moment i aquest dijous vam aterrar a Palermo, la seva ciutat, on estem sent tractats com a reis per ells, els seus dos fills, el Cristian i l'Alessio, i el seu nebot Marco. No és una ciutat qualsevol. Palermo té molts encants amagats. De fet, hi ha dos Palermos, dues ...

M'he hagut d'escoltar una vegada més la cançó Dont worry, be happy de Bobby McFerrin per rellegir la noticia que us comentaré. Resulta que fa pocs dies passa un etarra per Tarragona amb material per atemptar i ara surten els sindicats policials i diuen que falten efectius a l'Aeroport de Reus, una de les infraestructures preferides per ETA. De fet els sindicats diuen que a l'aeroport hi ha només sis agents de la Policia Nacional que fan tasques de seguretat i moltes coses més com ara el control de passaports. Espereu perquè la broma no acaba aquí. Hi ha sis agents però en tres torns de vuit hores. Dit d'una manera, hi ha dos agents en tot l'aeroport per controlar tot allò que passi i el que pugui passar. Estem al punt de mira dels terroristes però aquí no succeeix res. Si un dia ETA torna a fer una de les seves, ja correrem i els polítics formaran gabinet de crisi a l'ajuntament més proper i faran rodes de premsa per a demanar que es depurin responsabilit...