Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Enhorabona a les persones que li van clavar l'arpó, als qui li van llençar l'ham, als qui la van treure de l'aigua sense escrúpols ni preparació prèvia, als banyistes que s'hi van aseure a sobre per jugar-hi tot posant-la més nerviosa. Enhorabona a tots els que, d'una o altra manera, han demostrat que son més dignes de viure a les cavernes que a la nostra actual societat. Al final, gràcies a ells i, ara diran els experts que hi han intervingut altres factors pitjors, el tauró femella de Tarragona s'ha mort. Ha dit adéu, gràcies a tots els que he citat, patint una hemorràgia interna i un estres insuportable. Ara ens diuen que si l'haguessin portat mar endins també hagués mort. I es clar, amb ferides d'arpó i un ham clavat a l'esòfag. I un cop més han primat els interessos econòmics per sobre els altres. No s'ha entès que aquest tauró era al seu habitat natural o, més ben dit, no s'ha volgut entendre perquè s'ha entès que amb un tauró a la platja hi ha menys banyistes i, amb menys banyistes, entren menys diners a les caixes dels hotels i restaurants. És el peix que es mossega la cua i mai millor dit. Podem suportar que els banyistes omplin la platja i el mar de merda però no es comprensible que un peix com el tauró visqui al seu espai. Hem de salvar als banyistes inconscients que no fan cas dels colors de les banderes però no podem retornar amb cura un dels habitants del mar. No és demagògia, és realitat traduïda en impotència. No és un discurs fals, és una bronca monumental per tots aquells que han permès que aquest tauró femella, batejada com a Magineta, hagi deixat de respirar. Enhorabona ineptes!
Comentaris
El pitjor enèmic dels animals i els afecta moltíssim és l'estres...o potser hauria de dir els humans?
Tot plegat ha estat un salvatjada que es podria haver evitat.
Òscar, et poso un link al meu bloc, m'agrada le tue taranna i et seguiré llegint habitalment.
Salutacions!
G!: És un sentiment dividit. L'estres li han provocat els humans però només els humans, amb bones intencions i preparats, el podien salvar.
Capità: Ara entraré al teu blog per llegir-te. Tens raó, tot plegat ha estat una salvatjada però: no passa res, és només un tauró (pensament de la majoria). gràcies per posar-me al teu blog. Ens llegim. Ànims !