07 d’agost 2007

Platja, sol, cervesa, pasta, poblets de postal, racons únics i germanor. D'aquesta manera puc definir els dies de vacances a Sicília que ja he deixat enrere. Primer vam ser a Palermo i després hem estat voltant per la zona i vivint a Villagio Himera, un càmping situat davant del mar al terme municipal de Termine Imerese. La zona d'acampada, equipada amb cuina i dutxa particular, és a trenta metres de la platja. El càmping té la seva historia que ja us explicaré quan torni de les vacances. El menjar el pots comprar al super però no ha estat el nostre cas perquè l'Angelo, la persona que ens va convidar a Sicília, surt al mati a la mar i torna amb pops, caragols de mar i ericos. Amb aquests ingredients, el dinar sempre té gust a peix i es cuina amb pasta. A Italia si que la saben fer i de mil maneres diferents. La meva beguda oficial en aquest país és la cervesa. N'he tastat unes quantes marques (crec que totes) i em quedo amb la birra Moretti. Quan tens molta sed, un bon got d'aigua amb unes gotes d'anís Tutone et porten al paradís. Tots els menjars, dinar o sopar, s'acompanyen de peperoncino, bitxo de petites dimensions que s'ha assecat i triturat per acabar sobre qualsevol pasta o plat que un italià es mengi. Ells diuen que aquest ingredient dilata els vasos sanguinis i jo us asseguro que, a les tres de la tarda, et dilata tot el cos i acabes plorant. A nivell gastronòmic he de citar, perquè és un autentic plaer, el bocatti gelati que pots menjar a Sicília, un panet de pastisseria ple de gelat del gust que tu triïs i amb nata a sobre. Molts dies, per sopar o per dinar, només cal prendre'n un perquè et deixa ple. Les paraules que més utilitzo a Sicília son: buona sera i prego, una birra. La part negativa de les vacances me l'han provocada tres joves que el passat diumenge van decidir nedar a la platja en ple temporal i amb el mar rabiós. Va ser molt a prop del càmping i dos d'ells van morir. Per acabar us he de parlar de dos indrets. Ahir vam ser a Cefalù (el de la foto), un poble de postal a mig camí entre Palermo i Catania. La mar banya les parets de les cases i hi ha representats, en tan poc espai, tots els colors que poden veure els ulls humans. Ara marxem a Taormina, un poble que, segons una enquesta feta per Sky TV, és el més romàntic del mon i supera fins i tot a Paris. La casa dels nostres amics és a Giardini Naxos, al davant del mar. Ja us explicaré les sensacions que m'aporta aquest raconet italià. Ah! he ampliat la meva biblioteca personal amb cinc llibres sobre la mafia escrits en un italià molt entenedor. Ja us faré un resum. Espero poder tornar a escriure molt aviat si trobo un punt d'internet. Ciao!

5 Responses so far.

  1. g! says:

    Excel·lents cròniques viatgeres i culinaries, tal com ho expliques em puc fer una idea de com estas passant aquests dies.

    En resum, que t'envejo :-)

    A disfrutar-ho!

  2. sempre resulta complicat escriure un post quan estàs a l'estranger. Però i l'enveja que dones als lectors??? Aprofita!

  3. Anònim says:

    no està mal el bloc, però una suggerència. podries canviar el fons i posar-lo blanc? ja sé que el negre fa més patxoca, però negre sobre blanc es llegeix millor. felicitats pel bloc!

  4. Mucha felicidad y sigue explicandonos todas esas experiencias que quieres compartir.

    Salud!

  5. Gràcies a tots i totes pels comentaris. Espero que us agradi la tercera part del diari. Sobre el tema de canviar el fons de pantalla, ho pensaré. T'entenc, que quedi clar. Fins ara.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -