Header Ads

SANT FÈLIX - DIARI DE VILAFRANCA (1)

Un dels avantatges de treballar per la teva pròpia empresa (la que tenim la meva dona i jo) i no fer-ho per algun dels molts mitjans de comunicació que et mal paguen, maltracten i no et permeten pujar esglaons si no dus el carnet del partit de torn a la boca, rau en la llibertat que tens de marxar on vols i portar on vas la oficina mòbil: el teu portàtil i una agenda més o menys ordenada que et marca les obligacions. Faig aquest aclariment perquè he tornat de vacances de Sicília i ara soc a Vilafranca del Penedès, el poble natal de la meva dona, per viure i veure la Festa Major 07 de Sant Fèlix. Cal dir que Tarragona , la meva ciutat adoptiva, i Vilafranca tenen moltes semblances quan es parlen de la Festa Major. Fa molts anys que es complementen i que comparteixen actes, balls i elements del seguici. Alguns dels grans balls de festa major catalans han nascut a Vilafranca amb consells tarragonins i altres s'han creat a Tarragona amb consells vilafranquins. El ball de Dames i Vells a Tarragona i el dels Mal Casats a Vilafranca. El seguici dels petits, els balls i les seves músiques i orígens de creació, els parlaments d'alguns col·lectius indispensables, obligats, a la festa com el Ball de Diables o, per exemple, el ball conjunt de tots els elements-balls-col·lectius que fan ambdós municipis que, més tard, han plagiat altres pobles catalans. L'inici de la Festa Major de Vilafranca del Penedès, la Tronada (foto feta avui), és una orgia de sons i colors, un esclat d'aplaudiments dels avis amb els nets al coll, dels fills que donen la mà als pares en el mateix ball perquè la tradició ha passat d'una generació a l'altra. Quan acaba la tronada comença el seguici , quan acaba el so de la pólvora s'inicia el so del poble. I llavors s'enceten uns dies plens d'actes i de germanor, com a Tarragona. Tinc el plaer de veure i viure aquest esdeveniment pels vincles familiars que us deia abans i, sobretot, perquè una persona tan important com l'avi de la meva dona, el Joan Sol, forma part del seguici en forma de nan. Ell va fundar la colla castellera dels Xicots de Vilafranca. Passen els anys i les persones però ell sempre ballarà a la Festa Major. De moment, ho deixo aquí tot esperant que aquest primer capítol del Diari de Sant Fèlix us hagi fet dentetes i provocat una espera propera, la de demà quan parli del segon capítol. A les set del matí aniré a matines i ...

4 comentaris

Anònim ha dit...

Bona impresió de la festa major. Sembles dels nostres i pel que dius vius a Tarragona. M'agrada el que comentes.

Un vilafranquí dels balls

Joana ha dit...

Hola Oscar,
Felicitats pel Thinking Blogger.Un bloc amb molt de "suc".T'aniré seguint.Ah! I bones festes! Això de treballar per un mateix té aquests avantatges.
I una mica de cava pels blocaires no estaria gens malament...
Salut!

Tondo Rotondo ha dit...

Vilafranca, així com la comarca del Penedès (ni alt, ni baix) sempre ha estat un referent en matèria de festa i tradició. I Vilafranca en concret també és un referent a nivell cultura durant tot l'any, un referent de ciutat inquieta on la societat civil no sempre necessita anar de bracet de les sempre ensucrades institucions.

I més amunt tenim Sitges, un bell lloc on perdre's, que Déu n'hi do!

Oscar Ramírez ha dit...

Anònim: No soc dels vostres però quan visco la festa major de Vilafranca m'hi sento molt integrat. La visco intesament i els vilafranquins me la fan viure a cada minut.
Joana: Gràcies enhorabona també a tu perquè, si no recordo malament, també tens aquesta nominació. Sobre el tema cava, me'n beuré unes quantes copes tot pensant en vosaltres.
Tondo: M'agrada el teu coneixement sobre la zona. Fas una molt diagnosi de l'Alt Penedès i el Garraf. Tens molta raó, Vilafranca sempre és un referent a nivell festiu i cultural.
Una abraçada a totes i totes!

Amb la tecnologia de Blogger.