La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant. L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
Dos quarts de vuit del mati. Plaça de l'Ajuntament. Vilafranca del Penedès. Festa Major de Sant Fèlix. 300 persones s'han plantat a aquest indret i, entre elles, un servidor, el tarragoní d'adopció que viu la festa de primera mà. Comencen a arribar els grups de grallers que de bon matí han sortit en direcció a tots els barris de Vilafranca i que ara tornen, com el flautista, amb més gent hipnotitzada pel seu so. Quan tots els grups de grallers han arribat a plaça, els pels de punta i la carn de gallina. Les matines (foto feta aquest mati) arriben al seu moment més àlgid amb tots ells tocant al mateix temps els mateixos sons, la mateixa melodia. Al voltant seu, tots els hipnotitzats en ple èxtasi, amb els ulls plorosos de la emoció de tocar el cel amb un toc de gralla. Així es viuen les matines des de sempre que jo recordi, diuen tots, i es viuran per sempre. Després passeig obligat per esmorzar. La meva dona i jo triem com cada any La Palma, un indret que combina el passat, en forma de tradició a l'esmorzar, i el més actual, les cares de la gent que s'incorpora a les matines per primer cop. Una cervesa, mig plat de popets, entrepà de pernil tallat a mà i un cafetó. Tot això a dos quarts de nou del mati, l'hora dels matiners de les matines de Vilafranca. Fet l'esmorzar toca beure's a glops l'altra àpat de la jornada, un menú de sons i colors que ens posen davant el ulls, al nas i a la punta dels llavis tots els elements del seguici, els balls, els castellers...Son dos quarts d'onze del mati, el dia acaba de començar i ja estem plens d'emocions. Que gran és Festa Major de Sant Fèlix!
Comentaris
Preparar les matines era tot un ritual, l’avi a l’ajuntament amb els grallers, i la resta de la família ajudada per algun veí corrents a preparar les taules etc etc...
Per viure les matines anem un moment a ara fa 35 anys...
6.30 del matí, Sant Fèlix, desperta Vilafranca amb el silenci que ha deixat la festa, uns van els altres venen, una colla de famílies comencen a corre per tenir-ho tot llest a l’hora, els nervis començaven a sortir quan de lluny i amb un fil de veu es començaven a sentir les gralles amb el toc de matines... aquell petit so cada vegada s’escolta més, ja girant el carrer, ja arriben.... ara només ens toca donar esmorzar i esmorzar, ens ho hem guanyat, els gralles agraïts per la rebuda ens toquen una d’aquelles melodies tan conegudes per la festa... tres passos endarrera, tres passos endavant... la cara dels matiners ha canviat ara sembles més alegres ( fruit dels porrons?), tornem al toc de matines, jo petita però espavilada marxava corrents de la ma de l’avi, junts i amb les gralles darrera fèiem el camí cap a l’Ajuntament, era llavors quan començàvem escoltar les altres colles i gairebé juntes entràvem a la plaça. És en aquest moment quan tot a l’hora es disposen a tocar el toc de castells...............
Han passat 35anys i moltes coses han canviat, d’altres són iguals. Escoltar les campanes de fons i 30 gralles aixecant un castell gairebé virtual et fa posar la pell de gallina, els ulls plens de llàgrimes i el cor a 200 per hora.
Els anys continuaran passant i el dia 30 “Diada de Sant Fèlix” Vilafranca es continuarà despertant amb el toc de matines.
Mar Roca
- neta del Sol-
, amb el pas dels anys, m'he tornat un sentimental i a la mínima se'm posen els ulls plorosos. Perquè deu ser que, quan et fas gran, les festes et fan plorar i ets dur davant les tristeses? Que rar em sento!
Gracies Mar!