DIARI DE SICILIA (FINAL... DE MOMENT)

Després de 15 dies únics, hem tornat de vacances. He de dir que en aquesta ocasió, hem fet el viatge amb Clickair, una de les moltes companyies de baix cost. I he de dir també que, a diferencia d'altres ocasions amb companyies amb més renom, no ens han perdut cap maleta i, exceptuant l'aeroport del Prat que sempre és un caos, tot ha anat amb puntualitat i sobre les hores marcades per la companyia. El viatge a Sicília ha estat una passada per dos motius: per anar a un indret que coneixia molt per internet però no en persona i pel fet d'estar acollit per una família d'aquesta illa. Dic una família perquè al final, el càmping del qual us vaig parlar anteriorment, s'ha omplert dels germans, nebots, tiets i amics de la gent que ens va convidar a Sicília, l'Angelo i l'Angela. Només tinc paraules de reconeixement per a ells perquè s'han dedicat a fer-nos sentir part dels seus i han aconseguit que no ens faltes res. He pres i aprés moltes coses d'aquesta illa. La primera és l'amistat. La segona la convivència i la tercera, la capacitat d'emmagatzemar al meu cervell tantes emocions, sentiments i colors. M'hi deixat, com a excusa per tornar-hi, moltes coses. No he vist cantar al seu lloc natal a Franco Battiato i la meva dona s'ha descuidat una sabata (una sola) que hem comprat allí. Com entendreu, no puc caminar amb una sola sabata i ara, per trons, he de tornar a Sicília i, de pas, gastar la sola de les sabates per veure a Battiato. L'Angelo em deia avui, a l'aeroport, una frase molt significativa: Elles (la seva dona i la meva) quan s'acomiadin ara, ploraran. Tu i jo ho farem a la tarda, sols. Jo li he respòs: No ho farem per la condició de ser homes i més forts. Ho farem pel fet que, les llàgrimes, com els regals, cal mesurar-les i compartir-les. Jo ploraré avui a la tarda i demà quan vegi les fotos però, en el fons, tots acabarem posant-nos melancòlics pel fet d'haver conegut gent nova i per haver-nos renovat interiorment. De Sicília, com d'altres indrets, cal marxar-hi amb records renovats i amb les ganes de tornar-hi algun altra dia (espero portar més maletes perquè hem arribat amb 26 quilos més d'equipatge dels que dúiem al sortir). Ja sé que el món és molt gran i cal viatjar molt però, dieu-me sentimental, Sicília m'espera. Gràcies a tots per haver-me llegit aquests dies. Demà tornaré a explicar les meves sensacions i pensaments. Aviat penjaré algunes de les moltes fotos que he fet. Serà, senzillament, una bonissima etapa en aquest camí. Ciao!

Comentaris

bona crònica. Espero veure fotos i que siguin tan bones conm el text.
Oscar Ramírez ha dit…
Moltes gràcies Josep Maria. Demà divendres penjaré un recull de fotos. Serà un minirecull però posaré les més significatives. Ens parlem!
g! ha dit…
Benvingut de nou, realment unes vacances profitoses i autèntiques pel que has anat explicant. Si existis alguna diferència entre fer turisme o viatjar, jo diria que has viatjat, i tant que has viatjat!
Oscar Ramírez ha dit…
Realment ha estat una ocasió única perquè no passa cada dia que coneixes un matrimoni i al cap d'uns mesos vas a la seva terra a passar-hi dues setmanes. És més, no passa quasi mai que coneixes dues persones d'un altre país i acabes mantenint una relació via telèfon setmanalment. La vida és així. La vius com arriba i a vegades arriba de cara sense que ho esperis ni ho demanis.
m'acabo d'enrecordar de tu. Un company de blogosfera (anillo solidario) està a Palermo i ha fet una mica de blog per enviar impresions i fotos. És a http://joseenriquetk.blogspot.com/
Oscar Ramírez ha dit…
Mil gràcies per recordar-te de mi i per posar l`enllaç que ara visitaré. Bon nadal a tu i tots els teus.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS