DIARI DE SICILIA (TERCERA PART)

Ja no em puc cordar el pantaló ni les bermudes. La pasta italiana, sempre bonissima, i la cervessa Moretti, encara millor si és fresca, en tenen la culpa. Em sento com el protagonista de la pel·lícula El vientre del arquitecto. He arribat a Italia però aquesta vegada no m'han enverinat com a ell, m'han eixamplat a base de bona gastronomia. Feta aquesta aportació, molt important perquè entengueu la situació d'un turista que menja molt en un país on el menjar és el primer esport, us parlo dels darrers paisatges que he vist. Isola Bella és un indret que no té qualificació possible perquè falten paraules. Mil colors, mil formes de vida sota l'aigua, mil situacions sobre la sorra, en forma de persona, i mil pensaments que et passen pel cap: perquè he de seguir treballant? perquè s'acaben les vacances? perquè, com deia Fausto Leali...
Segona troballa: Taormina, indret on encara estic. Ara entenc perquè es va declarar aquesta ciutat com la més romàntica del mon. De dia, de nit, de nord a sud, de punta a punta, Taormina és un encant constant. Tan se val si hi arribes enamorat perquè si fas el viatge sol t'enamores de la ciutat i si el fas en companyia de la teva enamorada, malament perquè els hi poses banyes a les dues. Per acabar, l'agenda per demà (per a fer-vos dentetes). Al mati vaig a una zona rocosa de Taormina a buscar eriçons de mar i fer fotos al fons marí. En puc agafar com a màxim una cinquantena (ho marca la llei) i se'ls menjarem a la nit amb els amics dels meus amics. Quan acabi de pescar eriçons, aniré a Giardini Naxos, al costat de Taormina, perquè m'han dit que els diumenges hi ha un mercadet on es venen llibres antics i potser hi trobo alguna cosa interessant.
Abans de tancar aquest tercer capítol, una reflexió. A Itàlia tenen un problema amb el transit. Els conductors de vehicles van massa ràpids i condueixen nerviosos. Ahir a la nit van atropellar un cadell de gos que intentava creuar la carretera davant meu. La conductora es va aturar quan la gent li va recriminar la seva actitud i el gosset va morir però abans va patir i molt. I encara és pitjor la situació amb les motos. La meitat de les persones que les condueixen no duen el casc posat i van a velocitats de circuit de motociclisme. Els veus sens casc a les autopistes, autovies, carreteres locals o carrers de ciutats i pobles. La policia no hi fa massa cosa. Fins i tot a Palermo, en un barri en concret, seria un pecat portar casc perquè ningú en porta i la Policia ni s'acosta a aquesta zona. No tot és de color rosa. Us deixo perquè ara marxo a Castelmola, un poblet situat dalt de la muntanya al costat de Taormina. Ens parlem!