19 d’agost 2007

Per recomanació del Jordi Salvat em toca penjar aquest meme on destacaré els que, sota el meu parer, son els set millors llibres. Aviso que les meves propostes seran una mica especials perquè un servidor, si parlem de lectura, té uns gustos estranys, rebuscats. Les meves set joies literàries son:

1. L'ESCAFANDRE I LA PAPALLONA, de JEAN DOMINIQUE BAUBY. Una meravella que toca la crosta de la sensibilitat i emociona. Ja n'havia parlat en aquest blog anteriorment però com se'm demana parlar de bons llibres, el poso el primer de la llista. Jean Dominique Bauby era redactor en cap de la revista francesa Vogue. De fet Bauby va ocupar aquest càrrec fins que el 8 de desembre de 1995 va patir un infart cerebral massiu i irreversible que li va provocar un síndrome neurològic que el va conservar conscient però immòbil. Bauby només podia moure la parpella del seu ull esquerre. Amb només 45 anys, Bauby va crear un sistema per comunicar-se amb els seus . La seva assistenta li anava dient i ensenyant les lletres de l'alfabet i quan ell movia la parpella se sabia quina lletra volia dir fins a formar la paraula i desprès la frase.Amb aquest sistema va néixer el llibre "L'Escafandre i la papallona" on Bauby fa balanç dels anys viscuts amb plena normalitat i de la situació que li toca viure arran del vessament. El 9 de març de 1997, quan feia tres dies que el llibre s'havia publicat, Jean Dominique Bauby va morir. La dirigeix l'escriptor i director nord-americà Julian Schnabel n'ha fet una pel·lícula que ja es pot veure als cinemes d'altres països però encara tardarà a arribar, com sempre, a les nostres pantalles.
2. COSAS DE LA COSA NOSTRA escrit conjuntament pel jutge italià GIOVANI FALCONE i la periodista francesa MARCELLE PADOVANI. Falcone, l'enemic número 1 de la màfia, va ser el màxim impulsor del macrojudici fet als membres de la Cosa Nostra l'any 1987. Quasi 400 mafiosos van ser declarats culpables i condemnats a 2.665 anys de presó. L'any 1992, el 23 de maig, Giovanni Falcone era assassinat al tram que uneix l'autopista de Palermo i aquesta ciutat. Mil quilos d'explosius van acabar amb el seu vehicle i els dos de l'escorta. Amb ell hi van morir la seva dona i els tres membres de la escorta. En aquest llibre, un recull de les entrevistes que Padovani va fer-li a Falcone, hi ha explicada totes les sensacions, pensaments i pors d'aquest magistrat.
3. EL NYEBIT de RAMON MONTON. El nyèbit és la narració autobiogràfica d'un misteriós personatge que recorre, a la recerca del sentit de la seva existència, bona part de l'Europa arruïnada per la guerra dels Trenta Anys (1618-1659), la que començà amb la Defenestració de Praga i s'acabà amb la partició de Catalunya. Drama i farsa, amor i guerra, religió i utopia, reis i indigents, alquimistes i comediants, fades i princeses, monjos i bandolers, història i llegenda, Orient i Occident es barregen en un mosaic que reflecteix, com un inacabable carnaval barroc, les convulsions d'una època de profunda crisi de civilització, que fa pensar, també, en la nostra.
4. NARRADORES DE LA NOCHE de RAFIK SCHAMI. Aquesta és la historia del Salim, un cotxer de Damasc que coneix un munt de narracions que explica als seus oients i clients. Un dia, per art de màgia, en Salim es queda mut. Nomes set histories tindran la virtut de salvar-lo. Cada nit, duran set nits, els seus set amics li explicaran una historia fins aconseguir salvar-lo, o no.

5. LAS ALMAS MUERTAS de NIKOLAI COGOL. En aquesta obra Cogol viu a fons el problema social dels camperols russos abans de la revolució. Aquests homes del camp no tenien cap dret reconegut i son els protagonistes del llibre juntament amb el senyor Tchichicov que comprava aquests camperols anomenats animes mortes. És una historia típica del feudalisme però traslladada a temps posteriors.
6. MIRAMAR de NAGUIB MAHFUZ. Ens explica les vivències de quatre homes que van a parar a la Pensió Miramar. Tots han estat desterrats per una realitat social que els ha convertit en exiliats al seu propi país. La rivalitat per aconseguir els favors de Zohra, una jove de la pensió, crea moments de tensió, frustració i fracàs fins aconseguir que tots es despullin interiorment.
7. JOAN SOL, L'HOME CASTELLER, editat per la colla XICOTS DE VILAFRANCA. Aquesta és la biografia apassionant d'un home dedicat de ple al mon casteller. Cofundador dels Castellers de Vilafranca i dels Xicots de Vilafranca, el Joan Sol va ser tot un personatge que encara es recorda a tot Vilafranca del Penedès i gran part de Catalunya quan es parlar de temàtica castellera. Cada festa major vilafranquina podreu veure ballar el seu nan pels carrers i places o anar a Cal Noi Noi, seu dels
Xicots, a veure les seves fotos i sentir parlar sobre ell. Sempre se'l recordarà i en el meu cas, malgrat no haver-lo conegut en persona, encara més. La meva dona és la neta del Joan Sol i la foto que he triat per aquest post és d'ell.


PER ACABAR: Aquest meme el passo a la Pati i el seu blog VIP perquè avui tinc previst incloure el seu espai al meu apartat de blog recomanats. També el passo a la gent del SALÓ DELS PENJATS perquè son molts i segur que sabran fer-nos set bones recomanacions.

11 Responses so far.

  1. un gust prou eclèctic i per a prendre nota.

  2. Ja he avisat que seria un pel diferent per a recomanar llibres. Sempre m'ha agradat descobrir nous autors que sovint no arriben a les nostres llibreries o si hi arriben, passen de llarg.

  3. pati says:

    M'has deixat perplexa Oscar, però és tot un honor, moltes gràcies.
    com bé dius tu: TOT ÉS POSSIBLE... hasta escribir en catalán que no es mi fuerte.
    Haré este meme con mucho gusto.

    A propósito de tus joyas literarias: me quedo con "Cosas de la Cosa Nostra" porque no hace mucho tuve la ocasión de ver un documental sobre el juez Falcone en la RAI 1. Me impactó mucho.

    Gustos literarios rebuscados pero exquisitos.
    Gracias por compartirlo.

    Saludos.

  4. En este blog somos internacionales pero siempre se agradece el esfuerzo. Adelante con el meme!

  5. Manel Requena (Vilafranca del Penedès) says:

    Sempre s'ha parlat del Sol per la seva feina en pro de Vilafranca però mai ha rebut el premi que es mereixia. Vilafranca li deu molt per tot el que va fer i no n'hi ha prou en fer-li un capgròs com el que té. Perquè no se li posa el seu nom a un carrer. És més: li puc demanar, pels vincles que vostè afirma que hi té, que ho proposi a la Casa de la Vila? Jo coneixo molta gent que diria que SI i firmaria on toqui. Pensi-ho bé i ja em dirà alguna cosa.

  6. Crec que té raó en la primera part de la seva exposició i em sento quasi bé inutil per la segona. Jo no soc ningú conegut a Vilafranca ni hi tinc contactes. El que si puc fer, si vosté em diu que coneix gent que hi estaria d'acord, és proposar aquesta idea als Xicots de Vilafranca que recorden cada any la seva figura a traves de fotos al local social, el concurs fotogràfic que porta el nom de Joan Sol i, sobretot, en converses que es poden mantenir tot parlant de castells a Cal Noi Noi, la seu dels Xicots. La idea em sembla molt bona però no crec que jo hi pugui fer massa. Deixim parlar amb ells i li dic alguna cosa.

  7. mar roca sol says:

    Estimat Sr Requena,
    Sóc la Mar la neta del Sol, gràcies pel seu comentari, no sap vostè com m'agrada escoltar comentaris com el seu. Jo opino exactament igual que vostè, tot i així li puc dir que un cop es va fer el capgrós em vaig sentir molt orgullosa. Va estar un procés llarg i amb més d'una dificultat, per una banda tant la mare com l'avia tenien el cor dividit, és a dir això de donar vida a la vida els feia respecta i per un altre elles tenien clar que el Sol hagués estat encantat, aquesta lluita va ser fàcil, va guanyar el que tenia que guanyar, o sigui que ràpidament els vam donar el vist i plau els xicots, però hi havia un altre front obert, aquest venia per part d'algú que sempre m'havia dit que era amic del meu avi, membre de la colla de Rabassons i de la colla verda, en aquest Sr no li venia gents de gust que l'avi portés la camisa vermella i fen ús i abús de la seva linea directa amb l'ajuntament va intentar que això no fos possible. Em deia a mi personalment que el vaig anar a visitar a la seva farmàcia, que el Sol no estaria orgullós de portar aquella camisa vermella a la més gran, o sigui a la Festa Major. Va ser en aquell moment quan vaig anar a veure el Sr Regidor i li vaig comentar que la família volia la camisa vermella dels xicots i cap altre invent ( ens proposaven que anés amb la roba dels Rabassons).
    Per part meva no sabria molt bé com definir-li el meu sentiment, només ser que quan arriba el dia 29 a les 12 del migdia, el meu cos experimenta un sense fi de sensacions, la primera missió abans de que soni la traca és arribar a la plaça a ser possible abans dels nans per poder donar-li la benvinguda, segona missió entre llàgrimes als ulls i amb el cor espetegant tan fort com pot es fer-li un petó, tercera missió acompanyar-lo a la processó ell en el lloc que li toca jo amb els xicots i la última és el dia 31, després de allotjar el Sant Fèlix és corre entre la multitud per poder arribar on és ell i entre llàgrimes i amb una mirada entre l’infinit fer-li un petó i dir-li “fins l’any que bé”. L’orgull que sento any rera any en veure el seu cos balla sobrepassa els límits, per algunes persones no deix de ser un tros de cartró, per altres el reconeixement a una persona que ha fet molt per aquesta festa major, per a mi el meu avi, el que em va ensenyar estimar les tradicions.
    Els Xicots han fet molt per el seu record, el nan, el llibre el concurs, però també m’han acollit des de fa molts anys a les seves festes i mi sento com a casa. La camisa només surt dos dies de Cambrils, però el dia 1 de setembre comença la compte enrera pel pròxim any.
    Aquests dies quan vegi els xicots i l’il·lustríssim alcalde li faré arribar la seva proposta.
    Gràcies pel seu comentari.
    Atentament,
    Mar Roca
    - neta del Sol -

  8. Manel. Gràcies per esciure'ns. Com has comprovat, el tema queda en mans de la meva dona, la Mar. Moltes gràcies Mar.

  9. Manel Requena (Vilafranca del Penedès) says:

    Els meus fills m'han trobat plorant i no han entes res ni el perque. Li prometo Mar Roca que m'ha quedat molt sorpres al veure el que m'ha dit. Jo vaig coneixer al seu avi i li comento que era una gran persona. El sentiment que te voste al veure el nan del seu avi s'assembla al meu perque cada any vaig a veurel a ell i altres vilafranquins que hi ballen. Pero reitero que crec que es el Joan Sol qui es mereix un carrer i no cal que li comenti que si voste fa la gestió i l'aconsegueix serem felisos molts vilafranquins. Menys mal que el Sr.Sol ha tingut una neta que l'estima com voste. Gracies de veritat per la seva carta.

  10. Mar Roca says:

    Sr Raquena, gràcies a vostè.
    per cert en aquest mateix bloc hi ha un post sobre les matines, li recomano que ho llegeixi, espero que li agradi.
    Bona Festa Major i Visca Sant Fèlix!

  11. Manel Requena (Vilafranca del Penedès) says:

    Ja he vist aquesta agenda diaria que heu fet i m'agrada molt. Li repeteixo allò que li deia sobrel el carrer del seu avi i li demano, si em permet que demani algo, que ara que ha acabat la festa major no deixi de fer els intents. Visca Sant Fèlix.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -