Header Ads

PENSAR PER COMPARTIR. COMPARTIR PER SUMAR.

Us he de reconèixer que el fet de posar en marxa un blog i aconseguir que hi entri algú acaba sent tota una experiència. Aquest, ja ho havia explicat, el vaig iniciar fa quasi un any i de fet hi escrivia dos o tres cops per setmana. La feina per un costat i, una errada que vaig tenir fa poc esborrant el blog sencer, van aturar la meva activitat però, per sort, per un termini curt. Ara, quan veig que escric cada dia i que la gent llegeix allò que escric em quedo bocabadat. Ho dic així, com sona. Em sembla estrany aquest fet. Escriure pensaments i opinions i que es puguin compartir. Un altre dia us parlaré del nombre de visites que arriben a aquest blog i no pas pel fet de fer cap rècord. Al principi ho pots veure així però al final el que et sorprèn és justament aquesta barreja de països que se sumen a la teva llista particular. Ara toca parlar de la gent que he conegut els darrers mes i mig, quan va renéixer el blog. No cal dir noms perquè els teniu linkats al costat, a la dreta. Cal dir que hi ha bona gent, persones que llegeixen allò que escrius perquè llegeixes allò que escriuen. Compartir és la paraula malgrat sigui complicada d'aplicar en aquest mon que ens ha tocat viure. Explico tot això perquè, gràcies al Tondo Rotondo, aquest blog ha estat nominat al Thinking Blogger Award, una mena de guardó que s'entreguen els bloggers i que es basa en la capacitat de fer pensar els altres. Dit d'una altra manera, i acabo, el Tondo ha cregut que aquest blog pot fer pensar, raonar als qui hi entren a navegar. Llàstima que no hagi pogut ser jo qui nomines al seu blog perquè, ho dic com sempre sincerament, el seu espai si em provoca moltes sensacions. Sigui com sigui, no ho prenc com a un premi. Aquesta nominació és, senzillament, un agraïment compartit per no quedar-nos a casa quiets, per ser una mica inquiets i mantenir el cap i l'esperit ben vius. Gràcies Tondo i gràcies a tots aquells que entreu cada dia a fer una ullada.

5 comentaris

Tondo Rotondo ha dit...

Gràcies a tu pels contiguts que li dones al teu blog... Per la meva banda espero que continuis troban-te a gust quan passegis pel Connexions, amunt i avall i provocan-te sensaciions.

Compateixo amb tu la visió referent a la gent que fa cap al blog, a les visites, països, etc... Sempre he pensat que en aquest país té més lectorts un blog que un llibre.

Josep Maria ha dit...

Enhorabona, Oscar.

Oscar Ramírez ha dit...

Dons és cert Tondo. Pel que he pogut veure, hi ha molts més lectors als blogs que no pas de llibres. Suposo que això és, mal que ens pesi, perquè els polítics han aconseguit aborregar el país. Dit d'una altra forma, a la gent li pots donar una pindola literaria i se la empassa però mai els donis un tractament d'un parell de dies o una setmana (sempre en format paper i lletres). Sant Jordi (avanço reflexions) no és la festa del llibre ni la rosa. Sant Jordi és una trobada de col·lectius que fan l'agost venen roses i de llibraters que veuen com, un dia a l'any, tothom compra un llibre per simple tradició sense importar el titol o autor (en molts casos) i SI el color del llom per fer joc amb la llibreria o el moble on vagi colocat, per guarniment, aquest objecte ple de fulls que tanta pot pot arribar a fer. Reitero que aquest darrer comentari és, senzillament, una previa al que podrem parlar per la Diada de Catalunya.

JOSEP MARIA. moltes gràcies de debò. Estic content de passejar cada dia pel teu blog, el del TONDO i uns quants més espais que m'aporten moltes coses bones: sensacions, punts de vista, opinions...

Tondo Rotondo ha dit...

Tot això de la Fira de Frankfurt ha anat posant sobre la taula el poder la indústria editora (la qual cosa no és ni bona ni dolenta)... i lliga perfectament amb el que dius.

Crec que els editors s'han de guanyar la vida, és clar... però penso que algunes cases editores comencen a deixar de banda el -diguem-ne- regust d'assaborir un producte amb ànima, amb una petita història des de que el text original es va escriure fins que aquest s'edita.

En la meva "first life" he tingut experiències en el món de l'edició i he vist com de difícil és arribar a estar a l'aparador de les llibreries: fet que demostra la culminació de tot un procès. Tot i amb això he tingut la sort de veure parell de llibres durant unes setmanetes -sempre efímeres- als aparadors de Tarragona i Reus.

Després veig com per Sant Jordi no hi ha lloc per ningú, i com les institucions i les cases editores s'uneixen com carn i ungla. Potser -senzillament- perquè és el més senzill, el més còmode i el més sucós (per les grans editorials).

Ja en parlarem...

Oscar Ramírez ha dit...

Pel que em comentes, has escrit llibres. Diga'm com es diuen i on els puc trobar (encara que això sigui dificil). No ho dic per compromís, ho dic per interes.
La foto que fas a la realitat editorial és ben actual. Mal que ens pesi, és així.

Amb la tecnologia de Blogger.