AGRICULTURA MENTAL

Quinze personalitats de la societat civil tarragonina han llençat les seves propostes per superar la crisi. Ho han fet a petició del Diari de Tarragona que avui publica un especial sobre aquest tema. M'ha sobtat un cop més que es demani opinió en un tema com aquest a persones que viuen aquest moment de recessió d'una manera molt diferent a la majoria. Preguntar al president de la patronal, al d'una coneguda Mutua, al de les empreses químiques, al del Círcol que és l'entitat més elitista de Reus o al rector de la URV és amagar la realitat. Deixant a banda de les seves aportacions, secundaries per a un servidor, crec que el debat s'ha de generar a peu de carrer, fent intervenir als qui més pateixen la crisi per ser els qui disposen del veritable esperit de supervivència diari. A mi, un senyor ple de peles o amb una nomina que triplica o quadruplica el sou mitjà, no cal que em vingui a ensenyar res. Amb tot, entre les opinions hi ha certes propostes per afrontar la cr...

Serà un post breu, senzill, humà. Fa tres mesos que va morir el meu germà i estic tan trist i decebut com el primer dia. Els minuts són pedres, les hores semblen roques i els díes, penyasegats, indrets on un es podria fer més fort o, deisaparèixer. Parlo amb els meus familiars i escolto el seu parer i, tot i que no ho diguin, és el mateix. Els meus pares estan fotuts, molt fotuts. No cal que en parli de la meva cunyada o de la meva dona. Tot plegat, a tots plegats, ens sembla una injustícia absoluta. Jo, intentaré anar endavant però el cap ens convoca a la traició, a recordar el més recent. Vull ser menys recent i menys quotidià. Us estimo a tots/totes.

Per tercer any consecutiu aquest bloc posa en marxa la campanya dels BACA , els B locs A nti C hristmas A mericà. Ja sabeu que la seva essència són les festes de Nadal i que reclamem que es mantinguin les tradicions tot rebutjant els invents exportats dels Estats Units o altres indrets com ara el Santa Claus ballarí, els reis plens de llumetes i escalant les façanes de les cases o altres elements prostituïts amb llums i colors. Reclamem la presencia de la figura del caganer a totes les cases! Volem que es faci cagar el Tió a totes les llars catalanes i exigim que els Reis d'Orient tinguin el lloc que els correspon ! A taula, escudella i carn d'olla, brou amb galets i el tall, neules i moscatell. I al carrer les típiques nadales cantades en català i no pas les megafonies amb altres idiomes. Tots aquells que compartiu la demanda podeu sumar-vos a aquesta campanya posant un dels dos baners que trobareu encapçalant aquest post (horitzontal) o aquí sota (vertical). Són els oficials...

Hi ha gent que està més mona calladeta i si a sobre s'han dedicat a la política, millor. L'art dels qui governen és, sovint tot i que hi ha excepcions, errar quan manen i donar lliçons un cop s’han jubilat de la vida pública. Aquest cap de setmana hem pogut llegir declaracions interessants d’aquests personatges. Felipe González diu en una entrevista a El País: “la toma de decisiones en la UE es diabólicamente ineficaz”. Ara l’expresident del govern espanyol ens descobreix la sopa d’all quan tots sabem, malgrat hi ha qui ho negui, que la política que es fa a Brussel•les passa per cobrar a final de més per fer el teatre en una cambra on hi van els elefants que busquen cementiri polític. Fa pocs mesos, a XL Semanal, José Maria Aznar deia: “Yo sé cómo salir de la crisis”. Aquest altre expresident oblidava que els inicis de la crisi es produïen durant el seu mandat i que, qui va començar a inflar la bombolla immobiliària i la pilota de despeses dels espanyols, va ser el seu gover...

No descobreixo la pólvora dient que les maquines han acabat substituint a les persones però vull parlar del tema perquè fa poc que una coneguda empresa d’assegurances basa la seva publicitat televisiva en aquesta veritat. L’anunci ens pregunta què se’n ha fet del senyor que ens posava la benzina al cotxe o de la persona que ens acompanyava al nostre seient al cinema. Són dos clars exemples d’aquest canvi que us comento i que ha comportat que siguem més independents anant pel món i, de pas, menys humans i menys comunicatius. Evitem entrar al banc i ser atesos per l’empleat de torn quan veiem buit el caixer automàtic. No ens importa fer comandes de menjar ràpid per telèfon enlloc d’anar a buscar el mateix menjar, més econòmic, a la botiga o franquícia de torn. En un hotel, preferim que ens desperti al matí la maquina automàtica que hem programat abans d’avisar a recepció perquè ens llevi la veu humana de la persona que hi ha en aquell torn. Com menys parlem amb els altres, com menys ens ...

M’agrada el títol d’aquest escrit, jajaja. Té doble intenció perquè el “chungo” és el gos de la foto i ara que no el tenim ens sembla una mica “chungo”. M’explico però abans, tranquils, el gos no s’ha mort. El diumenge a la tarda la Mar va comparèixer a casa acompanyada d’un gos que s’havia perdut i que havia anat a parar al seu costat, mentre ella parlava amb uns amics al mig del carrer. Era un gos de raça, un Samoyedo, molt ben cuidat, net i recent sortit de la perruqueria, i jove. Davant un exemplar com aquest ja tens clar que el gos durarà poc a les teves mans perquè el seu propietari el reclamarà i perquè el primer que va fer la Mar va ser trucar a la Policia Local de Cambrils advertint que l’havíem trobat. Aquí varem saber que el gos s’havia perdut a la vila, a l’altra punta de Cambrils, i que la Policia Local l’havia dut a la Caserna on els guarden un parell de dies a l’espera que algú els reclami i en cas contrari els duen a la Protectora de Reus. Un cop a la Caserna, el gos e...

A Cambrils ha nascut una nova forma de fer política. No es pot negar que és del tot original, tant original com indignant. Es tracta d'imposar i no consultar, fer les coses sense avisar, anar fent tot passant dels ciutadans. L'experiència pilot s'ha fet al barri dels Ametllers, a Vilafortuny. D'un dia a l'altra, com si es tractés d'un bolet, ha aparegut una antena de telefonia mòbil damunt de la caseta de Telefònica del carrer Joan Rebull. Els veïns estan cabrejats i els responsables polítics diuen que publicant un edicte en tenien prou i que no estaven obligats a comunicar res a ningú. Es nota que el regidor responsable del tema ha confós el "talante" preconitzat per ZP pel "palante" que queda més radical i no permet cap diàleg. Sr. Regidor: posis la merda al terrat de casa seva però no ens la deixi a casa nostra i menys amb aquesta llei del silenci que tan li agrada i que és molt més típica de l'època del Paquito que no pas de la democ...

La coherència i el senderi no s'han de perdre mai. Quan un parla, les seves paraules van a missa i no s'hi val a jugar a allò de "donde dije digo, digo diego". Aquesta advertència va adreçada directament al President de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló. Em sorprèn que, conjuntament amb l'alcalde Ballesteros, envií una carta a la Direcció General d'Aviació Civil i a l'empresa AENA reclamant que a l'aeroport de Reus se li afegeixi la paraula Tarragona al davant i que per tant, passi a anomenar-se Aeroport de Tarragona-Reus. Sr. Abelló, si em permet li faig quatre preguntes: 1: Se'n recorda que vostè és un dels impulsors de la plataforma, ara social i en un futur política, Mou-te per Tarragona? 2: Recorda que una de les accions d'aquest moviment va ser la venda de samarretes i que una d'aquestes samarretes és la que acompanya aquest post i veiem a la foto? 3: Pot llegir clarament el lema d'aquesta samarreta? 4: Reus ja és Ta...

Els resultats de la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió no són cap sorpresa. Els catalans creuen que als partits polítics hi ha corrupció. Ho diu un 84 per cent dels enquestats. La majoria també pensa que la corrupció arriba més amunt, al govern de Catalunya i al d'Espanya. Els darrers casos Millet i Pretòria no ajuden gens a canviar aquesta sensació de desconfiança en els polítics, deixant a banda el seu color polític. Està clar que la gent opina que els nostres representants electes viuen d'esquena a ells, a la societat. El problema no té solució immediata, no hi ha un remei per salvar aquest desencís generalitzat. Ara està de moda estirar de la manta i la llista d'ajuntaments on hi ha hagut corrupció augmentarà les propers setmanes. De fet la majoria de catalans pensen que no quedarà cap consistori net perquè creuen que no hi ha un pam de net i s'atreveixen a dir que fins i tot el seu ajuntament caurà en mans d'aquesta mà que estira la manta. ...

He de reconèixer que no sóc cap amant de la poesia malgrat Federico Garcia Lorca, poeta del qual en tinc totes les seves obres i les que parlen d'ell, és un dels meus referents literaris. A casa hi tenim més de 2.000 llibres i la poesia ocupa un espai reduït i secundari. Feta aquesta concessió, he d'admetre que la poesia és un instrument de comunicació que m'agrada quan es fa senzilla de llegir i fàcil de comprendre. Quan la poesia et toca aquell tapís de la felicitat que tots tenim i el debilita amb els sons, de les rimes o sense rimar, i les paraules ben posades i sensacions ben explicades, aquesta paraula, poesia, guanya força i esdevé realitat. Un viu de la realitat i dels moments que gaudeix a nivell personal, sentimental, emocions diverses, viatges acabats o per acabar, pensaments i cansaments. Explico tot això per parlar-vos del llibre Pellizcos del alma de l'Ángel Juárez. Ell, l'Ángel, és tot un personatge, una persona vital, un d'aquells que sempre et ...

Hi ha persones que gaudeixen envoltades del dolor, tragèdies, traumes i misèria. El director de cinema Roland Emmerich és un clar exemple d’aquesta part de la societat que, enlloc de mostrar la cara maca de la vida, opta per portar a escena la destrucció total, la fi del món provocada per fenòmens estranys i part de la humanitat. Intenten donar lliçons pel maltracta al qual sotmetem la terra i ho exemplifiquen amb l’apocalipsi feta a mida per tarats mentals addictes a les seves produccions cinematogràfiques. La pel•lícula en qüestió es diu 2012 i, com el seu nom indica, se situa en aquest any que és l’últim d’existència de la nostra civilització. D’aquesta porqueria que es projectarà a tots els cinemes del món i que batrà records de vendes no en cal explicar massa cosa més. Onades immenses, terratrèmols, pluja de meteorits, pànic entre la població, els americans com a salvadors de la situació i el món en què vivim a prendre pel sac. La foto del post és un dels exemples que us comento ...

Diuen que Caixa Tarragona ha guanyat 19 milions d’euros nets d’impostos des del gener i fins el setembre d’aquest any. També diuen que això suposa una pèrdua del 50 per cent respecte el mateix període l’any passat. Ens diuen això per marejar la perdiu i perquè deixem de parlar de l’animalada que han fet signant la fusió amb dues caixes més. Amb aquesta estratègia desapareixerà el nom de Tarragona del mapa bancari i, de pas i fruit del mal acord, unes quantes sucursals i centenars de treballadors que aniran directament cap a l’atur, la principal empresa de l’estat en aquests moments. No s’acaba d’entendre el vist i plau tan senzill i ràpid que van donar a aquesta fusió els principals agents econòmics de la província de Tarragona i especialment les administracions com ara la Diputació de Tarragona. Van dir SI a un pacte de condemna d’una entitat financera amb identitat pròpia que passa a ser la comparsa de Caixa Catalunya. Van dir SI a tot i després van conèixer les conseqüències que po...

Falten menys de dos mesos per la famosa apagada analògica i l’arribada a totes les llars de la famosa TDT, la Televisió Digital Terrestre que ja gaudim fa un parell d’anys gràcies als aparells que ens va tocar comprar, als inicis i per ser novetat a uns preus abusius, o que ens van acabar regalant amb una caixa de magdalenes. I ara, quan s’arriba a la recta final, hem sabut que només 9 dels 16 canals que tenen llicències per emetre a les comarques de Tarragona estan emeten perquè la resta tenen dubtes de com iniciar la seva activitat o són en fase de proves. A mi, personalment, com a usuari i consumidor de televisió amb una molt baixa activitat, les noves propostes em són del tot indiferents. Les televisions locals ja existents i que s’han passat a la TDT, cas de Reus o Tarragona, ofereixen la mateixa qualitat que abans a nivell de programació. Una de les dues sempre m’ha agradat mot més que l’altra deixant a banda que hagi treballar a una de les dues. En tot cas, compleixen amb la sev...

L'aventura egípcia ha arribat al seu final. Ja sóc de nou a Cambrils, a casa. Ara toca analitzar la feina feta i compartir amb els altres els moments d'oci, entregar els regals, comentar les fotos, respondre les preguntes. A nivell professional em sento molt content per haver pogut participar a l'assemblea general del MIO, l'Oficina Europea per al Medi Ambient, la Cultura i el Desenvolupament Sostenible. Hi havia representants d'una vintena de països mediterranis i entre ells, un servidor, tot un plaer. També estic satisfet per haver assistit a la conferència internacional sobre l'aigua organitzada pels governs egipci i holandès i amb la participació de quasi 300 convidats d'arreu del món, tres d'ells de l'Estat Espanyol. Aquesta conferència ha servit per marcar una estratègia de cara a la cimera de Copenhage. S'ha arribat a una conclusió molt important: o comencem a cuidar els nostres mars i oceans o el canvi climàtic arribarà abans d'hor...

En aquesta darrera crònica del viatge a El Caire hi ha poques coses a explicar perquè és la darrera i la del comiat d’una ciutat on he viscut els darrers sis dies i on penso tornar-hi ben aviat i amb la millor companyia del món, la Mar. Poso punt i final, punt i seguit es podria dir, a una experiència que m’ha servit per moltes coses. La primera, per a recordar el meu anglès i dignificar-lo. La segona, per aprendre noves formes de vida i de fer les coses, noves sensacions i noves persones, reforçar des de la llunyania relacions que ja eren molt fortes i, per dir-ne una altra de la llarga llista, per saber que els valors que donem a Occident són quasi del tot oposats als que apliquen els qui viuen a aquests indrets de l’Orient. Hi ha formes i formes de viure, de renovar-se, de renéixer a cada instant. Deixo la filosofia a banda, és un tema més personal. Avui hem estat a la Ciutadella de Saladino, un recinte emmurallat amb una mesquita imponent, gran i faraònica com toca a la capit...

--> Després de tres dies intensos de feina, de reunions i conferencies, taules rodones i ponències, avui hem acabat la nostra missió a El Caire. Com a representants de la delegació espanyola del MIO i participants a la conferencia internacional de l’aigua, estem satisfets de la feina realitzada i dels resultats obtinguts. Mig dia l’hem dedicat a enllestir la part professional i la tarda ha estat dedicada a l’oci, les compres i les visites als indrets més emblemàtics de la capital egípcia. El dinar l’hem fet a l’Azoud Hiad, un vaixell ancorat a la vora del Nil que ofereix un bufet lliure basat en el peix i el marisc. Les gambes i els calamars estan a anys llum dels de Cambrils o Tarragona però en situacions com la nostra no pots demanar més que allò que hi ha al país on et trobes. El recorregut de punta a punta de ciutat l’he tornat a aprofitar per a fotografiar racons d’El Caire que em semblen interessants com ara les cases, els cotxes, les botigues i les persones. De les...

Si els egipcis que van construir les piràmides ara uns 5.000 anys aixequessin el cap, se’n tornaven cap a la tomba. La caòtica i densificada ciutat d’El Caire ha crescut al costat mateix del desert i allà on ells hi veien desert ara s’hi dibuixen les siluetes dels gratacels i cases en un contrast que es fa difícil per a l’ull humà. Si, amics i amigues, avui hem visitat el bressol d’aquesta gran civilització que va ser l’egípcia i que va deixat una empremta que, per sort i gràcies a la deixadesa dels governs posteriors als dels faraons, segueix intacta. A la zona on hi ha les piràmides, els temples i la gran esfinx tot segueix igual. Les pedres no s’han mogut de lloc, allí on van caure hi reposen sota l’atenta mirada dels milions de turistes que les visiten cada any. Keops, Kefren i Micerino són imponents, majestuoses, faraòniques (mai millor dit). Desprenen pau i silenci. T’embolcallen amb el seu misteri, t’imposen respecte i es deixen acaronar per sentir-se encara més vives. L’esfinx,...

--> De la tercera jornada a El Caire n’he extret moltes bones conclusions. La primera és que si saps anglès tens moltes més portes obertes i més possibilitats de viatjar. La segona és que viatjar segueix sent un dels meus plaers vitals. La tercera, que treballar en allò que t’agrada i si a més tens llibertat de moviment, no té preu. I la quarta, que sempre estaré gras perquè m’agrada massa provar nous sabors i això topa frontalment amb la típica dieta on t’eliminen els petits plaers com el pa o la cervesa. Totes aquestes conclusions són fruit d’un dia molt dur de feina, ple de reunions i conferencies on s’ha d’escoltar atentament i també dir la teva en un intent d’enriquir el diàleg. A Egipte no hi he vingut de turista i en aquesta vida mai hi ha flors i violes. A hores d’ara estic, literalment, rebentat. Però la satisfacció supera l’esgotament físic i em disposo a anar a dormir conscient que demà tinc una jornada encara més intensa que la ja superada. Avui he estat trebal...

La segona jornada a la capital d’Egipte ha estat intensa, esgotadora, màgica i per no oblidar mai. Us deia que hi viuen 18 milions de persones i avui us puc sumar una altra dada, hi ha més de 2 milions de taxis. La gran majoria són vehicles vells que cauen a trossos (peugeots dels antics, models del 1000 i 1200 del Simca, edicions del Seat 124 i 125 i altres fragments de llauna i portes penjant que encara circulen sobre quatre rodes). Nosaltres hem negociat el preu d’un taxi de luxe al nostre hotel i per 200 lliures egípcies (25 euros) ens ha dut d’una punta de ciutat a l’altra i ens ha vingut a recollir dues més tard. És el temps que hem passat a Khan el-Khalil, basar de les espècies i mercat on hi trobes de tot, lloc on hem fet les primeres compres tot regatejant com marca la tradició. Les males olors dels negocis deteriorats pel pas dels segles i dels establiments de venda de carn o aviram es barregen amb els aromes d’encens i especies procedents de les parades més arreglades. Els c...