LA CONFERENCIA DE BENAIGES

Llegida la crònica de la conferencia realitzada ahir per l'Alcalde de Cambrils, voldria fer diverses aportacions. El discurs general m'agrada i ho dic sincerament. Pel que sembla, i per primera vegada que jo recordi, Robert Benaiges va trencar el to seriós i avorrit que el caracteritza i el va canviar per un de més eufòric en alguns moments del discurs. Això no es fa gratuïtament i denota que té ganes de seguir liderant el seu municipi o, com a mínim, que el seu municipi el motiva i preocupa.
Va dir veritats evidents com ara que "Cambrils no s'atura" i va parlar de conceptes com "solidaritat" que en aquests moments són a la boca de tothom encara que per altres motius. Va avançar que es tornarà a presentar a les eleccions (ja us dic que les tornarà a guanyar) i va demanar implicació global dels cambrilencs perquè, deia l'alcalde, Cambrils som tots.
Benaiges també va assumir el mea culpa pel desencís que pateixen els ciutadans envers la política i argumentava que part de culpa la tenen els debats sense sentit. I és cert, però els debats els protagonitzen tots, govern i oposició.
Tota questa part del discurs de l'alcalde cambrilenc la comparteixo però ara passo a les divergències.
Augmentar els impostos en època de crisi no ha de ser cap exercici de solidaritat, és un abús. La reducció dels ingressos municipals en tres milions d'euros els darrers quatre anys no es correspon amb l'increment de sous dels regidors del govern i part del personal de la casa que ara fa de "coordinador" tot just iniciat el mandat actual. No es pot parlar de projectes de futur quan no hi ha un duro a les arques i el nivell d'endeutament toca els núvols. La llista podria seguir però no vull radicalitzar massa el post o la meva postura. Vist que la conferencia de Robert Benaiges d'enguany ha estat més entretinguda i realista, li prometo que el proper any l'aniré a escoltar en directe.