L'HOME D'AIGUA

Poques vegades em passa que acabo un text i no trobo un nom correcte per a encapçalar-lo. Sovint em surt el títol a la primera o, fins i tot, poso primer el títol i amb ell neix tot el text. El cas és que aquest passat dijous, tot escrivint quatre ratlles per l’acte de presentació del darrer llibre del company blocaire i escriptor Jesús Tibau, acte que es va fer al Centre Cultural de Cambrils i al veig tenir l’honor de participar, se’m resistia l’encapçalament.

Per a mi el Jesús és exemplar en moltes coses. Té constància al seu bloc on sap que no pot deixar orfes de lletres al seus lectors diaris, té la virtut de crear en poques línies i en format de conte curt una història que podria créixer fins a convertir-se en novel•la. Sap emprar les paraules adequades transformant els seus escrits en una atractiva arma de seducció presentada en un elegant vestit de paper que t’embolcalla i et captiva. A més, és una persona que desprèn senzillesa, proximitat i amb la qual hi trobes ràpidament un punt d’empatia.

Per parlar sobre ell, el seu bloc i la seva extensa bibliografia, vaig utilitzar una metàfora marina tot recordant que ara, a la xarxa Internet, hi ha barquetes sense timó a la deriva (blogs abandonats), barques de vela (blogs que anem fent) i creuers de luxe (blogs de referència i de cinc estrelles com el del Jesús). També vaig recordar que el Jesús és nascut a Cornudella de Monstant on hi ha un pantà, que viu a Tortosa on hi ha el riu Ebre i que la presentació es feia a la capital de la mediterrània, Cambrils.

Amb tot això, mentre en Tibau llegia un dels seus contes, em va venir el nom del meu text. Si sumem aquesta presencia massiva d’aigua que us deia, la meva metàfora sobre les barques i les sensacions que desprèn el Jesús com a persona, és clar que es tracta d’un Home d’Aigua.

Si, amics i amigues. És el primer cas conegut al món. Coneixem les dones d’aigua, essers especials envoltats de llegendes que viuen envoltats d’aigua. Ara sumem a aquest fenomen desconegut el cas del Jesús, l’home d’aigua mig cornudellenc i mig tortosí que es passeja pel mar tot regalant paraules en forma de conte i alimentant, des del seu creuer de luxe, tots els qui habiten l’oceà d’Internet.

Gràcies Jesús, no canviïs. 

NOTA: La foto que acompanya el post és de l'acte de presentació a Cambrils. El vídeo porta per nom "una sortida digna" i és una cançó del Jesús Fusté (va actuar també a Cambrils) i és el nom del darrer llibre del Jesús Tibau.