NO SÓC DEL BARÇA. ÉS PECAT?

Faig aquesta pregunta perquè n’estic fart d’escoltar que si ets català, has de ser del Barça i per argumentar la meva visió del futbol, esport que m’encanta i m’enamora. Fa anys que no compro motos ni submarins per més que estiguin de moda. Per a mi, personalment, el Barça no és cap senyal d’identitat i encara menys del patriotisme català. Quedi clar que tampoc tinc cap sentiment de catalanista i que quan es convoqui la consulta sobre la independència a la ciutat de Tarragona, si es convoca algun dia, no aniré a votar perquè a hores d’ara és un tema que no em motiva.

Torno al tema esportiu. Considero que avui en dia el futbol és un negoci pur i dur, un negoci que representen totes aquelles empreses que es fan dir “clubs” i que mouen als seus clients, els socis que paguen el carnet de temporada i es compren les samarretes i la resta de marxandatge. Dir que un club fundat a Barcelona o a Madrid i ple de jugadors estrangers és català, és una greu equivocació. Tenir la obligació d’assimilar que l’escut d’un club d’una ciutat que no és la nostra ens identifica és una altra equivocació.

Ja se sap que la gent no en vol saber res dels perdedors i que sempre és millor estar al costat dels guanyadors, els líders. Per això els lleidatans no són del Lleida , els tarragonins del Nàstic i els de la Costa Brava del Girona. I si ho són, primer són del Barça i en segon terme del seu equip que milita a categories inferiors.

Per aquesta regla de tres que em faig meva i no demano que ningú la comparteixi, perquè he d’animar a uns jugadors estrangers que juguen a un club d’una ciutat que no és la meva? Perquè he d’anar a favor d’una empresa del futbol que no em diu res o que, fins i tot, em desperta animadversió pel fanatisme dels seus seguidors?

Si el futbol és un esport i l’esport és un oci, perquè he de barrejar sentiments, política, història i oci? Quin mal faig no sent del Barça? Sóc un mal català si animo a l’Inter?

Jo ja tinc resposta a totes aquetes preguntes i també tinc la consciencia molt tranqui-la. Per acabar, us confessaré les meves preferències futbolístiques. En primer lloc sóc del Nàstic (he anat durant molts anys al Nou Estadi). També sóc un amant del futbol anglès (el vaig cada cap de setmana per La2 i entre setmana, per Internet, em miro els partits de la First i Second Division (vaig ser soci del Bristol Rovers que milita a la Second). Després m’agraden certs equips italians com el Palermo, el Catania i l’Atalanta. De la lliga espanyola em quedo, perquè em desperta simpaties, amb el Sporting de Gijón. Sóc anti-barça i anti-madrid (no em cauen bé les multinacionals).

Comentaris

Lluís Bosch ha dit…
A mi el futbol és una fenomen que em deixa indiferent a nivell emocional, i que més aviat m'emprenya si hi penso (m'emprenya el sobredimensionament, la publicitat, el negoci brut, la presència abusiva als mitjans). De vegades he fet posts anti-futbol, i generalment he de dir que han dut conseqüències molestes. Espero que a tu et vagi millor.
A mi el futbol també m'encanta, i trobo que lo bonic que té és la seva irracionalitat. Per alguna cosa sóc del Depor a més no poder, i això que no vaig trepitjar mai Galícia fins l'estiu passat. I com més perden, més ho sóc.

També m'agrada que guanyi el Barça però més que res per contraposició al meu antimadridisme. I tot i que m'agrada que guanyi el Barça, quan m'embafen amb tanta remuntada i tant Barça fins a la sopa acabo preferint que perdin per riure una mica. Perquè no soporto que sovint TV3 sigui BarçaTV

De la Premier també intento fer-ne la ració setmanal a La 2, espero que l'any que ve la segueixin fent. I si compren la Bundesliga ja seria la hòstia.

Ara, no soporto tot el circ que hi ha darrera el futbol (i no crec que sigui contradictori amb el que porto dit fins ara). Ni que Madrid i Barça es petin tots els pressupostos i la resta de 18 equips hagin de sobreviure amb quatre canyes. El tema de límits salarial (com a la NBA) o límits en els costos dels fitxatges seria una bona solució per equilibrar-ho tot, però no interessa. Tampoc soporto el forofisme de gent que l'únic que li importa és fotre polèmica i, si pot, fotre's d'hòsties amb el de l'equip rival, de la mateixa manera que no soporto tampoc el típic culé que després no et sabria ni dir ni la meitat de la resta d'equips que juguen a la lliga.

I així podria estar escrivint paràgrafs fins l'eternitat

Visca el futbol com a esport vist des de la passió però també des del saber estar

salut
Oscar Ramírez ha dit…
Lluís, espero que em vagi millor però si rebo crítiques no passa res. Saps què passa? que el futbol a Catalunya sembla la pròpia identitat del país i no em sembla bé que hi hagi aquest fanatisme i aquesta obligatorietat de ser del Barça.
A més, l'afició que tan crítica si no ho ets, és la mateixa que quan les coses van malament no va al camp ni anima al seu estimat equip. Hi ha molta hipocresia blaugrana.
Oscar Ramírez ha dit…
L'illa, coincideixo absolutament amb la teva reflexió i si em permets, centrant-me en el tema TV3, considero penosa i lamentable l'actitut que mantenen els responsables d'esports de la cadena que es pensen, com tu dius, que únicament existeix el Barça. Quan canten els seus gols sembla que estiguin orgasmant però quan han de cantar els de l'Espanyol, Nàstic, Girona o Lleida sembla que se'ls hi acabin les piles.
Si em fessin director de TV3 els fotria a tots a fer passadís i entraria gent nova.
Salut!
Anònim ha dit…
Molta sort i espero que no se't menjen pel que has dit :)

A mi és que ni tant sols m'agrada el futbol... així que imagina que mal mirada que estic :)

Mònica
Oscar Ramírez ha dit…
Mònica, moltes gràcies. Espero que no se'm mengin, jajaja.
megatatis ha dit…
lo primero de todo un besazo enorme.esto le pasa por no ser de un equipo como el racing, que bastante tiene si este año no baja a 2º. quien realmente ve el partido entero? pues son 4 ,ya que el resto esta pendiente de la hora del bocata, de darle a la bota de vino y de jalear al del tambor oe oe oe, y sin perder de vista a los ultra no les vayas a mirar mal. yo para todo esto prefiero gastarme el dinero en una buena mariscada que no me da ningun dolor de cabeza y despues me voy de jarana.un saluduco
Oscar Ramírez ha dit…
megatatis, lo mejor será tomar esa mariscada y unas cañas, jajajajaja.
Juan Fuentes ha dit…
Interessant article per a llegir ara, 8 de maig, mentre el Barça està a punt de proclamar-se campió de lliga a Sevilla.

Sí, senyor! Cada dia més oblidem que el futbol pot ser un entreteniment, un esport, fins i tot un negoci. Però tot un pais no pot quedar reduit a un equip de futbol. Per molt que es digui "Barça".

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS