PENSAMENTS LLEUGERS (5): ELS ARBRES PLOREN
-->
Els arbres tenen moltes semblances amb les persones. El cor són les arrels, el cos és el tronc i les venes i arteries, les branques. Són essers vius. Els arbres nus ens esdevenen morts però reviuen, els arbres florits són nadons, aire nou, alés de vida. Res ni ningú pot arrencar la vida a aquests elements quotidians que ens ofereixen ombra a la primavera, fulles seques que ens evoquen sentiments de cobrir amb els braços als més estimats a l'hivern, quan el fred ens fa febles i tendres, com les seves branques nues.
Per això no entenc certes imatges que he hagut de fer i us regalo sense massa plaer, amb el cap confús per retratar vida que es trenca de cop, una poda al febrer en uns arbres que ens comencen a regalar les seves tendres flors tot anunciant l'estiu o la primavera. Aquest crim s'ha comés al barri tarragoní de Torreforta i és fruit d'alguna ment inconscient. Els humans tenim aquestes coses, fem la vista grossa al creixement de la mare natura. Els arbres ploren, no ho dubteu.
Comentaris