Header Ads

GESTIONAR O GOVERNAR, POBLE GRAN O CIUTAT


Comparteixo avui l'article que he publicat al diari digital TotTarragona sobre la necessitat d'entendre que hi ha polítics que es dediquen a aquest ofici per vocació tot i que, per culpa d'uns altres, sovint perdem la percepció de la feina que realitzen. Com en altres casos, si voleu deixar les vostres aportacions, ho podeu fer directament al TotTarragona.

Gestionar o governar, poble o gran ciutat. 

Hi ha la voluntat de gestionar i la necessitat de governar. Al nostre país, en política, s’apliquen els dos conceptes però per sort podem diferenciar als qui opten per cadascun d’ells. Ara, amb la proposta presentada pel govern central per eliminar sous a alguns alcaldes i reduir el nombre de regidors, i si finalment prospera i es fa realitat, ho podrem comprovar millor. 
 
La idea no és dolenta però el plantejament que es fa esdevé una autèntica aberració i un insult cap a totes aquelles persones que treballen en el camp de la política amb esperit de vocació cap al seu municipi. Hi ha molts alcaldes de petites poblacions, on importen els noms de les persones i no les sigles dels partits, que dediquen la seva jornada a treballar pels problemes dels seus veïns i a resoldre les veritables mancances que hi ha al poble. Hi són quan els necessites i els trobes quan els busques. 

No acaben la jornada laboral en un moment puntual del dia, ni disposen de tècnics que els redacten projectes perquè puguin sortir a remenar la cua davant els mitjans de comunicació. Tampoc tenen assessors personals, cotxe privat, dietes, desplaçaments i uns sous que quintupliquen allò que guanya el vuitanta per cent de la resta de la societat. Treballen en la gestió dels recursos municipals i saben que són els diners de tots, fan filigranes per estirar el pressupost municipal i pidolen ajudes a altres administracions on hi ha la sensació que, lluny d’equilibrar el territori, cal repartir almoina amb les engrunes que queden un cop han donat la majoria dels diners a projectes faraònics de grans ciutats. 

Conec molts d’aquests alcaldes, gestors de petits pobles, que s’han de pagar de la seva butxaca els viatges a Barcelona o Madrid quan van a demanar que se’ls ajudi a cofinançar una obra, gent que a final de mes fins i tot perden diners però viuen més tranquils i feliços perquè tenen la consciència ben neta i saben no se’ls podrà acusar de repartir o agafar sobres, beneficiar amics o concedir obres i permisos a canvi de comissions.  

Però ara el govern central es treu aquest invent de la màniga i intentarà que sigui el Congrés de Madrid, cambra on alguns dels diputats guanyen a l’any més diners dels que tenen de pressupost alguns petits municipis, perquè han pensat que era millor empobrir encara més als qui realment representen la voluntat de gestionar enlloc de la necessitat de governar per aconseguir més poder i patrimoni personal. Han marcat un barem de sous depenent dels habitants que tingui cada municipi reduint al mínim les nòmines ja insultants dels alcaldes de grans ciutats, que tenen infraestructura humana i recursos per a fer meravelles, i deixant sense un duro als qui han d’estirar els euros per a les petites obres. 

Reduir els ingressos dels governants de les ciutats més habitades i premiar la feina dels gestors de municipis petits era més fàcil però ja sabem que els grans negocis es fan a les capitals. Equilibrar les diferencies existents a nivell salarial entre el uns i els altres, quan tots fan la mateixa feina tot i que a diferent escala, hagués estat més just. Però la justícia no existeix tampoc en un ofici cada cop més desacreditat per culpa d’uns quants que s’omplen les butxaques en nom de tota la classe que els representa. 

Deixant sense sou als peixos petits, els taurons de la política seguiran sent els amos d’aquest mar, que és la societat, on se’ns han menjat fins i tot la barca que ja ens duia a la deriva, deixant-nos naufragant sense rumb ni un horitzó on divisar de nou terra ferma. 

Espero i desitjo que tot quedi en un no res i la nova llei no prosperi. Perquè en cas contrari, a les properes eleccions que cap partit que la voti m’esperi. Hi ha temps encara per canviar la proposta i fer-la més real als temps que corren i a les demandes de la societat que són, senzillament, evitar que hi hagi personatges que viuen de la política mentre altres, que s’hi deixen la pell, també s’hi deixin la butxaca.
Amb la tecnologia de Blogger.