14 de febrer 2013



Aprofito la jornada  consumista que es proposa avui per descobrir-vos una de les lletres que he fet per al futur disc del XavisS, treball que aviat es començarà a enregistrar  i que sortirà en dues edicions, una en català i l’altra en italià.

Seran deu cançons, n’havia acabat sis, n’he esborrat cinc i n’he fet dues de noves. O sigui que ara en tinc tres i me’n queden pendents set que aniré enllestint els propers dies i especialment el proper cap de setmana. Aquesta, que de moment no té títol, es de desamor. N’hi haurà altres que parlaran d’històries quotidianes i fins i tot una dedicada a la crisi. De moment us deixo llegir aquesta lletra i espero que us agradi.

Un plat brut i ple d'engrunes. Un got buit tacat de vi.
El fregall de la nostàlgia llevant-te sol cada matí. 
I la dutxa d'aigua freda per sentir-te més valent,
sobre un cos que viu en guerra i el neguit permanent.

I la porta que ara es tanca. I el silenci d'aquell pis.
I les passes quan camines, al mati que es torna gris. 
El camí se t'amotina sense ordre ni permís.
Has trobat el teu desordre. T'han robat el paradís.

Estimar-te ha estat molt fàcil, molt bonic i molt precís.
I és el buit que ara et dessola que et fa viure el desencís.

El retorn cap al silenci, el silenci d'aquell pis.
El faràs sense cap pressa, sense l'ordre ni el permís.
I les passes al capvespre seran un goig malaltís
D'arribar de nou a casa i no tenir cap compromís.

Estimar-te ha estat molt fàcil, molt bonic i molt precís.
I és el buit que ara et dessola que et fa viure el desencís.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -