01 de febrer 2013



Diu Walter Riso, un autor que he descobert recentment i de qui he llegit dos llibres cabdals, que és preferible la soledat digna i sense conflictes que una relació incompleta on les carències que no son teves, guanyen. Ull! No s’hi val a pensar ara només en l’amor! Que quedi clar. La frase és aplicable a molts altres sentits de la vida, òbviament. 

Amb la soledat que gaudeixes en moments concrets i a vegades obligats, es produeix una neteja interior que t’obre els ulls. I un cop oberts, disposes de la soledat en un altre estat però incorpores la companyia d’altres persones que tenies al voltant i que, com tu, també han fet neteja i veuen les coses més nítides. Amb la mirada clara i les estones de soledat que us deia, i les de companyia, tots hi guanyen. És, per dir-ho metafòricament, com deixar d’amagar la merda sota la catifa per posar-la finalment al seu lloc, a la bossa d’escombreries, quan fas neteja.  

L’exercici de viure s’assimila i molt a la metàfora. Si vius mirant endavant, amb el cap alt i la consciència tranqui-la, et desprens de persones i en trobes altres per fer camí. No importa si arriben tard, importa que arribin. Tornant a la metàfora, serveix també per parlar de blogs, aquests espais que tenen visites constants i adeptes quan ets sincer i agradable, que sumen lectors privats amb els teus textos que deixen de ser-ho (privats) quan els comparteixes. 

Treus del cap allò que vols i ho poses a l’abast de la resta de mortals. La gent que llegeix prefereix escenes quotidianes i diàries explicades de manera planera, experiències compartides que ja han viscut i els porten records semblants, veritats enlloc de ficcions que no es creu ni el propi autor. Per això avui, en la secció de nous blocs que sempre presento al meu llistat de preferits, entren dues bitàcoles noves. 

Els seus autors són la Mónica i l’Oscar, dos bons amics que fan camí amb mi i a qui conec fa pocs mesos tot i que han estat molt intensos. Ella, de Cabacés. Ell, de Sangüesa. Els dos viuen a Tarragona i expliquen allò que pensen. Ell, més existencialista. Ella, més quotidiana. Es complementen, saben escollir i destriar, pensen per si sols, tenen el cap ben moblat. Us recomano els dos blocs i us convido a llegir-los. 

BLOC DE LA MÓNICA: CLIC AQUÍ
BLOC DE L’OSCAR: CLIC AQUÍ

Amb aquest escrit tanco quasi la setmana laboral i inicio el cap de setmana que es presenta de primera. Si teniu temps, ja ho sabeu... llegiu Walter Riso.Aquest finde... sigueu bons/es i sobretot no mentiu ni feu patir.

7 Responses so far.

  1. joan pérez says:

    aquest llibre del Riso que has enllaçat fa molt bona pinta. ¿on el puc trobar?

  2. joan el pots trobar a internet en edició PDF i gratis per a descarregar. Val molt la pena.

  3. Anònim says:

    leí el libro de Walter hace pocos meses y me encantó muy especialmente por esa conclusión que dice que al final, tras los desengaños de seres que jamás te amaron y a los que tu dedicaste todo tu tiempo, se acaban juntando los amores peligrosos que sufren ciertas enfermedades y dejan de paso que se unan los cuerdos. Como un darwinismo en su origen de les especies.

    Antonio Guijarro - Madrid

  4. Anònim says:

    Una de Walter Riso

    "En el amor sano, no cabe la resignación ni el martirio, y si tienes que anularte o destruirte para que tu pareja sea feliz, estás con la persona equivocada".

    O sea, dejarse la piel por la otra persona gastando todo tu tiempo, dinero y energía y después ver como te dice que no quiere estar contigo. Vaya igualito que mi exmujer.

  5. Antonio gracias por el comentario. Viniendo de ti es de agradecer y le doy la importancia que debe tener.

    Anónimo, sin comentarios que luego me acusan de cosas que no son. Gracias por la aportación.

    Por cierto, avisé que este post no lo vinculéis solo con el amor, que la frase que lo abre, de Riso, es aplicable a toda la vida.

  6. Anònim says:

    Leéte este artículo, es interesante.

    http://www.nimh.nih.gov/health/publications/espanol/trastorno-bipolar-facil-de-leer/complete-index.shtml

    Antonio Guijarro - Madrid

  7. Ok Antonio, me lo miro. Gracias. Y coge el teléfono también los findes jejeje. Hablamos.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -