DEGUSTACIONS

Per més que passin anys sempre em quedaré sorprès en aquells actes on veig que regalen coses i la gent es torna boja i perd els papers. I més quan es tracta de racions de menjar que són simples degustacions però que pel fet de ser gratis s’han d’aconseguir al preu que sigui.

Vas un lloc on fan la promoció del regal que sigui i passes pel davant de l’estand. Mentre no es dóna res la paradeta està buida perquè als allí presents els hi rellisca què es ven o promociona. En el moment en què s’ofereix alguna cosa l’espai s’omple de gent no saps ni d’on ha sortit però que sembla que no hagin menjat mai o que passin gana. I no és cap dels dos motius els que els mouen cap a la bogeria de posar-se a la primera fila i passar pel davant als altres.

Veure-ho des de fora és divertit però també penós perquè no es tracta, com deia, d’un regal que omple l’estomac sinó d’un petit detall que hauria d’arribar a tots els públics però que acaba sent un caos provocat pels qui s’acostumen a repetir fent cua constantment i passant a recollir un altre tast fins a repetir l’operació en tres o quatre, o cinc o sis, cops. N'hi ha que són més educats i s'ho miren des de fora i altres que s'enfaden amb els qui abusen tot i que sense aconseguir res.

No tenen cap vergonya en fer-ho tot i les mirades dels qui ofereixen el tast que al final, lògic, se’ls miren d’una altra manera. Van a la seva bola i creuen que els qui ofereixen el tast estan obligats a oferir-lo. Reitero que, per més que passin els anys, em segueixen deixant sorprès i ben trist.