EL NOSTRE OCEÀ, LA NOSTRA PLATJA
En el nostre oceà particular, les persones són onades que
van i venen i que llepen la nostra platja particular que es configura i agafa
noves formes a cada instant deixat enrere. Depenent dels fets i successos la
platja esdevé més neta i verge, més bruta, més plena de restes que el fons ha escopit
perquè nosaltres les traiem i posem on toca.
En aquesta platja uns hi passegen molts dies i altres hi fan
la seva visita. Uns quants, molt pocs, hi claven l’ombrel·la i hi prenen el sol
dies i dies, mesos, potser anys. Altres hi són tot la vida. Els qui van i venen
ja no hi són, els qui s’hi estan uns dies no poden tornar a trobar la platja,
els qui s’hi estan més temps sempre hi poden tenir accés.
Jugar, riure, plorar, veure, viure, besar, estimar, mirar, abraçar,
entendre, escoltar, parlar, ballar, sentir, notar, existir, respirar,
caminar... tot és possible en aquesta platja particular que tenim tots si ens
ho proposem.
De nosaltres dependrà si les onades que van arribant, posem
que són persones, ens esquitxen els peus, ens remullen la cara o ens deixen
xops de cap a peus. No ho creieu així?
Comentaris