POQUES PARAULES: GRÀCIES

Fan falta ben poques paraules per parlar de la presentació del meu llibre ahir a Reus. Tenint davant a la meva mare i la meva novia, i al costat a quatre grans amics llegint i cantant, altres converses sobren. 

La foto és de l'acte i el text, dedicat al meu germà Carles, el vaig estrenar ahir mateix. Espero que us agradi i gràcies als qui vareu venir i als qui, sense la possibilitat de ser-hi, em vareu transmetre emocions i sentiments. 

REUS S'HA MUDAT AL CEL

Per al meu germà Carles

Sense tu, el cel esdevé un gran plat de menjar blanc ple de l'escuma dels dies de la teva absència. Els núvols passen lentament per tocar-te els cabells mentre les mans hi palpen la calma merescuda. 

Hi ha un campanar ple d'àngels que fa repicar les campanes a festa major i peten els trons als seus peus però ja no fan soroll.  Els balls, a plaça, dansen en silenci mentre els nens esparverats s'agafen als camalls dels pantalons dels pares o amaguen el rostre al clatell de la mare. 

Gira un gegant, ara l'altre. Giren tots i treuen el cap els nans, un gran cap que et busca i et saluda tot fent reverència.  Aquí al cel l'àliga si que vola i el bou de cartró pastura mentre la mulassa et toca amb el morró per saber què et passa.

Hi ha gent en aquesta plaça que endevina ja qui ets, que sap que ets un àngel que vas fer i fas el bé. I mentre el món gira i els dies passen com poden, vas fent camí i ens observes. I com sé que ets creient i cada dia em vens a veure vull dir-te a tu les set paraules: 

Guarda'ns un lloc que un dia vindrem. 

I per acabar, les tres gràcies: Gracies amic, Gràcies company, Gràcies germà.