ESCRIT NÚMERO MIL
Al final ha
arribat el moment de penjar i compartir aquest escrit que és el número 1.000
que guarneix aquest blog nascut ara fa cinc anys. Fer un resum de tot allò que he viscut durant
aquest període no és fàcil però tampoc massa complicat ja que hi ha fets i successos
que destaquen i molt, que han marcat la meva vida d'una manera molt especial sigui
per bo o per dolent.
Com no es tracta
de fer un llistat inacabable i perquè vull que aquest sigui un escrit breu però
per a recordar els escrits relacionats amb els fets, us dic els cinc
esdeveniments que destaco dels darrers cinc anys al considerar que són els cinc
principals i millors.
El primer és la
mort del meu germà Carles, el 15 d'agost del 2009. Li vaig dedicar diversos
escrits aquí. També parlo d'ell als meus últims tres llibres. Fins i tot una de
les cançons del disc del XavisS "Gira el món" conté una lletra
dedicada a ell. Segueixo pensant en ell cada dia. He triat el post que es diu
"Estimat Carles", un escrit que el dia del seu funeral va llegir un
bon amic dels dos, l'Ignasi Basora.
El segon és un
escrit recent, del passat 13 d'abril.
Era el dia que vaig presentar el meu últim llibre al barri de l'Albada. I va
ser un dels escrits que vaig llegir aquell vespre i que estava dedicat a una
persona molt especial. Més que especial puc dir que és la persona amb qui vull
compartir la resta dels meus dies. Si, podeu dir-me agosarat. Us ho permeto com
a lectors còmplices d'aquest espai. Però ho tinc clar. De fet vaig dedicar-li
els dos textos de la nit però l'altre mai l'he publicat. El cas és que haver
conegut l'Anna ha estat quelcom únic i sóc una persona molt i molt feliç al seu
costat. El text era aquest:
El tercer fet té
relació amb la meva creació literària que, per cert, aquests darrers cinc anys
ha estat molt i molt extensa. El 16 de febrer del 2008 vaig presentar a
l'Ajuntament de Tarragona el llibre "L'aigua a Tarragona. 25 anys
d'EMATSA". Va ser tot un repte escriure'l però me'n vaig sortir i al final
es va tirar endavant el projecte que va esdevenir tot un èxit. Aquell dia el
meu germà era present a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona i aquest
fet dóna més importància a tota la història que envolta el llibre. En vaig
parlar en el següent escrit:
Segueixo. El
quart fet a destacar és la campanya electoral que vaig cobrir com a cap de
premsa del Jordi Jané, Vicepresident del Congrés dels Diputats. CiU em va
encarregar aquesta tasca i durant 42 dies vaig conviure amb el Jordi i la seva
família, amb el Jaume Artero que ens feia de xofer, i tota la gent que ens va
acollir als actes i reunions. Això va ser també l'any 2008 i us garanteixo que
com a experiència va ser única. Amb el Jordi hi mantinc encara una molt bona
relació d'amistat. Acabada la campanya vaig desvetllar la meva participació en
la mateixa en aquest escrit:
I acabo amb un
cinquè fet destacat. Aquí hauria de posar un llistat ampli de persones perquè
vull parlar de totes aquelles que he conegut aquests cinc anys i altres que he
retrobat o algunes que he redescobert per a comprovar que no eren allò que
semblaven. Però no cal donar importància a aquestes últimes i si a les primeres
perquè són les que realment m'aporten coses bones. Em quedo amb la trobada de
l'any passat amb la Rita Borsellino, germana del jutge Paolo Borsellino que la
màfia siciliana va assassinar ara farà, d'aquí a pocs dies, vint anys. Va ser
tot un plaer compartir dos dies sencers amb ella a la ciutat de Tarragona i
tenir el plaer de traduir el seu discurs al lliurament el Premi Ones
Mediterrània que se li va entregar a Salou. En aquest post en vaig parlar i
vaig compartir també el vídeo dels premis.
Acabaré donant
les gràcies als qui es mantenen encara al meu costat i de ben segur que hi
seguiran: als meus pares i la meva avia, al Pitu Tarrasa, la
Maribel Alvaro, el Santi Parés, els companys de feina, l'Albert Ribot, la Raquel, el
Manuel Rivera, la seva dona Ana, el Ricard i la Magda, el Xavi Martí el
seu fill Xavi, el Ramon i la Rosa, el seu fill i bon amic Roger, El Miquel
Villalba, la Cori i molts altres que segur que em deixo però que consti que és
sense voler. I sumo a tots els companys blocaires com el Jesús Tibau, la
Cantireta, la Zel, el Món de Montroig i tants altres...
Als elements que
ja no hi són perquè han marxat o els he fet fora dir-los únicament, bon vent i
barca nova però també gràcies per ser-hi i fer possible el triatge. Aquest
espai anomenat "tot és possible" seguirà endavant. Moltes gràcies!!!
Mil gràcies!!!
Comentaris