PRESIDENTS COVARDS

Rajoy s’amaga i zapatero està perdut. Aquest és el país que ens toca viure. Mentre la cara més visible del fracàs econòmic, i també social, que estem patint, en ZP, està del tot “missing”, l’actual “manostijeras” que ho retalla tot menys el sostre dels sous dels polítics que permeten les federacions i associacions de municipis, anuncia que enguany no farà el popular i sempre inútil però necessari “Debate del estado de la Nación”. 

Rajoy torna a decebre. Fa el que li rota, colla als més pobres per totes les bandes possibles, no dóna explicacions convincents i ara s’amaga sota el llit per evitar el sempre brut joc polític que consisteix en tirar-se a la cara allò no fet. Els qui manaven i no ho van fer acusen als qui manen i que al mateix temps acusen als qui manaven abans de no fer-ho. Brut, si, però important per aquest “pan y circo” del qual viu el poble. 

Les retallades a la sanitat i educació, la reforma del mercat laboral, els augments dels impostos, la nacionalització de bancs o el rescat bancari europeu no són motius suficients per Rajoy qui argumenta únicament que fa uns anys, amb Felipe González de president, ja es va suspendre el “debate”. 

Tenim el que hem escollit o, com em diuen algunes persones properes, el què la majoria ha escollit a les urnes a excepció dels qui no han votat perquè no volien a cap dels qui es presentaven. Quanta raó!!! Quina vergonya que alguns ens representin!!!