DES DE LA CAMBRA

Bufa amb força el vent contra el blat salvatge i el sol, aliè, busca objectius propicis. Dorm el seu etern somni la vida als vidres que reflecteixen, impàvids, el pas del temps.

Es podria dir que l’alegria habita en aquesta casa perquè les pretensions son totes terrenals. I el mites són mites arrelats a la terra i les penes són penes quotidianes i amigues. Aquí la gent coneix secrets submarins.

Aquí la tradició és que el fill enterri als seus pares cansats quan arribi el moment perquè un pare mai ha d’enterrar als seus fills i per això la tristesa es torna incontenible quan el factor sorpresa ensopega amb la vida. Ja res serà igual, ni la venjança retardarà el rellotge ni el petó tindrà permís per no donar-se, ni la paraula un vestit per posar-se. 

Seguirà el vent lluitant contra el blat salvatge però la vida tindrà un rostre emmascarat. Ni tant sols els arbres escapen a l’esglai de pensar en els canvis.