SABER
Després dels tres últims escrits,
evidentment poètic, atenc una nova proposta de vosaltres, els lectors i
lectores, que en aquesta ocasió em proposa el verb saber, i només el verb, per
fer el text següent:
Saber pel fet de saber que saber
és molt important i ocupa lloc però que tenim espai suficient per seguir
sabent. Saber que hi ha qui s’equivoca i sap perdonar. Saber equivocar-se i
saber rectificar perquè tot ajuda a créixer.
Saber-te a prop i saber-te tota. Saber
que ho saps. Saber que els altres no saben res del que tu i jo sabem. Haver
sabut que sabríem saber tantes coses que ara sabem que ho sabíem i sé, i ho
saps, que saber és el gest d’entendre i estimar amb mesura sabent, sempre, que
l’altra ho sap.
Perquè tu... ho saps, oi?
La imatge que acompanya aquest
dotzè post és poètica: un nus només es pot desfer si saps com està fet.
Comentaris