INTENTO FER EL PAISATGE


M’abandono en una cambra buida on intento repintar un nou paisatge que se’m proposa. Tinc els colors però no encerto a esbossar les formes que han de donar a l’encàrrec una essència tangible. Impotent, tanco els ulls i dibuixo a la ment, de nou, l’escena demanada. La visualitzo. 

I els dos homes sortint de dues dreceres que s’uneixen al sender central per on transita la dona, es converteixen en una imatge diferent on hi ha un sol camí i una parella, costat per costat, fent passos plegats. 

A cada intent de donar ritme al pinzell, el tercer home s’esvaeix una vegada més i la dona i el seu company de camí queden més a prop a la vista de l’espectador. Esdevenen quotidians, comprensibles per qui observa, aporten calma, tenen llum i tots els colors nets i elementals. 

Segueixo a la cambra buida però el pols ja no em tremola ni aguanto tot sol el pinzell. 

Comentaris

Pere Sans ha dit…
pintar a quatre mans, una delicadesa per qui pot fer-ho. Has vist una pelicula que es diu pintar con el amor o alguna cosa així. Me la van recomenar i no sé el nom exacte.
Oscar Ramírez ha dit…
Bon dia Pere

Pintar una obra coral, entre dues persones, a quatre mans. En el fons és la vida amb el fet de compartir amb privacitat tot allò que vols i donar-te en moments puntuals.

Sobre la pel·lícula, deus parlar de "Pintar o hacer el amor". Si l'he vista i de fet la tinc. Si vols te la faig arribar. És molt maca.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS