INTENTO FER EL PAISATGE
M’abandono en una cambra buida on intento repintar un nou
paisatge que se’m proposa. Tinc els colors però no encerto a esbossar les
formes que han de donar a l’encàrrec una essència tangible. Impotent, tanco els
ulls i dibuixo a la ment, de nou, l’escena demanada. La visualitzo.
I els dos homes sortint de dues dreceres que s’uneixen al sender central per on transita la dona, es converteixen en una imatge diferent on
hi ha un sol camí i una parella, costat per costat, fent passos plegats.
A cada intent de donar ritme al pinzell, el tercer home s’esvaeix
una vegada més i la dona i el seu company de camí queden més a prop a la vista
de l’espectador. Esdevenen quotidians, comprensibles per qui observa, aporten
calma, tenen llum i tots els colors nets i elementals.
Segueixo a la cambra buida però el pols ja no em tremola
ni aguanto tot sol el pinzell.
Comentaris
Pintar una obra coral, entre dues persones, a quatre mans. En el fons és la vida amb el fet de compartir amb privacitat tot allò que vols i donar-te en moments puntuals.
Sobre la pel·lícula, deus parlar de "Pintar o hacer el amor". Si l'he vista i de fet la tinc. Si vols te la faig arribar. És molt maca.