INVENTARI



Allí, on el dolor va deixar el seu cos inert, va néixer la decisió que mai va ser escrita ni als llibres, ni a diaris personals. Només un ocell blanc inadvertit va veure l’estranya escena: roses posant espines als ulls del cos turmentat, sense sentit, sense roba ni il·lusions per posar-se aquell a la vora de la platja. 

Es sap que un sol instant va ser prou i suficient perquè un somni de colors recobrés entre les boires els moments més tendres, més intensos de la seva vida. Tan jove, tan bella en l’espessor de la recent tremolor i la impotència. Ni el parc li feia ombra a la seva mirada ni el sol tenia la força del seu rostre. 

Va voler, per un caprici delirant, trobar-li raons a la pena que habitava el seu cabell despentinat. Se li va trencar el somriure en el moment en que l’amor relluïa com si fos tret d’un tresor ocult.

La resta va ser volar per un moment al costat d’unes velles gavines que passaven, amagant el seu rostre entre les ales, encongides i fredes com l’hivern.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS