ARA SI, HE CANVIAT

Aviso que en aquest post n’hi ha per a tots i totes. No apte per a personal sensible. Foto: el meu braç i la meva mà. 

Fa dies que em diuen que he canviat els darrers dos mesos, que no em noten tan viu ni alegre com abans, que em veuen més fosc, apagat i fins tot, els qui em coneixen més a fons, que em veuen més apàtic i emprenyat. 

Ara escolto al Quimi Portet cantant: ...tinc una bèstia a dintre meu que malda i lluita per sortir; tinc una bèstia a dintre meu i ho juro per Déu: no hi ha lleis per a mi. Si hi ha un conflicte i vols guanyar, l'altre bàndol has de destruir...

Com us deia, repensant allò que em diuen, puc concloure que SI, que jo mateix noto que he canviat en algunes coses d’ençà del problema patit fa dos mesos. Segurament que notar al meu entorn més immediat del tot espantat per haver estat a punt de veure com em moria (perquè així ho van dictaminar els metges) m’ha fet reflexionar interiorment i m’ha provocat, sense cercar-lo, un sentiment de ràbia i incomprensió. Perquè m’havia de tocar a mi? Si ja en tenia prou amb els disgustets que portava acumulats. Veig cada dia a unes quantes persones que haguessin pogut petar enlloc meu i potser això em provoca la incomprensió i la ràbia. 

A nivell personal és cert que veig la vida des d’una altra perspectiva. Me la prenc amb molta més calma i més passió. Faig molt més allò que vull fer i em nego a fer segons què. Passo de parlar amb qui no vull parlar i a qui li he de cantar les quaranta, els hi canto. I si pel camí perdo a algú, que bombin als qui perdo, que si marxen vol dir que no hi havien de ser.  Ja no perdo el temps amb les persones. Si estic amb algú i m’avorreixo o tinc la sensació de no estar sumant ni aprenent, li dic a la cara, m’aixeco i marxo. 

A nivell professional, i fent cas als metges, vaig desfer-me de tot allò que em provocava estrés. Per això ara estic dos dies a la setmana a l’Ajuntament de Tarragona i els altres tres dies al meu despatx particular des d’on coordino als clients que he decidit que m’acompanyin en aquesta nova etapa on vull transparència, netedat i humilitat de les persones per a les qui treballo. 

Ara escolto a La Bien Querida cantant: ... ésta mañana escuché en el jardín de tu casa una canción que decía algo parecido a lo que venía pensando, porque no tuve ni tengo el valor de decirlo, que me hubiera casado contigo de habérmelo pedido. Y me han venido de golpe las cosas que te hubiera dicho…

A nivell molt més personal, sóc més transparent i més exigent. Perdono a qui al seu dia em va acusar de segons què i li demano disculpes per altres coses que vaig fer malament. No entenc certes actituds d’anar i tornar,  no puc donar segons quines oportunitats, no puc esperar eternament a res ni a ningú, no vull fer més d’andana a mida ni ser segon plat, prova o experiment. S’ha de valer molt per estar al meu costat i sóc jo qui decideixo com faré la meitat dels cent passos. 

Ara escolto a Pol 3.14 cantant... no está demostrado que yo tenga que morir, a mi me gustaría que vivamos para siempre y que seamos jóvenes eternamente. Si te quedas quieta ahí yo te grabo en mi cabeza cuando no paras de reír…

I arribo a la conclusió que ARA SI, ara ja estic de tornada de tot. Ara ja tinc clar qui em farà companyia, qui es llevarà al meu pensament cada mati i qui o que no em robarà més moments. 

Segueixo escoltant música. Ara Pasión Vega: cosas que hacen que la vida valga la pena. ... y poner la mesa para dos, siempre para dos...