SHIGERU UMEBAYASHI

A la meva llista musical, la que escolto quan escric i que vaig ampliant amb el temps, hi ha autors obligats que mai hi poden faltar per tot allò que m’aporten. Les composicions del Shigeru Umebayashi sempre han format part d’aquesta llista d’ençà que vaig descobrir la música d’aquest japonès, ara fa uns dotze anys.

Si quan escolteu cerqueu calma, sou capaços d’esvair-vos del món, de generar un nou estat i un nou espai en funció d’allò que us provoquen els sons i la melodia, la música d’aquest compositor us enamorarà i mai més podreu deixar d’escoltar-la. El Shigeru ha posat notes a moltes pel·lícules conegudes que fins i tot han arribat a la televisió com a sintonies d’anuncis. 

Si heu tingut el plaer de veure la pel·lícula “Deseando amar” (In the moods of love), la banda sonora és d’ell. També ho és la de “La casa de las dagas voladoras” o la de “Hannibal”. Escric tot això per donar-vos a conèixer la seva música però també per explicar-vos (perquè sempre hi a un rerefons o un segon motiu) que aquest cap de setmana, dissabte al migdia més concretament, tindré la ocasió de compartir una estona amb ell. 

Serà gràcies a la relació, cada cop més interessant i freqüent, que tinc amb el Popi Spatocco (pianista de Mercedes Sosa) amb qui ja ens hem vist tres vegades últimament per posar en comú converses, coneixements i possibles projectes literaris. El Popi i el Shigeru són amics des de fa temps i com el Shigeru és ara de vacances a Barcelona, quedaran ells dos per dinar amb altra gent (tres persones més) i entre aquesta gent hi sóc jo. 

Si es dóna el cas, us faré cinc cèntims de la trobada. De moment us convido a escoltar una de les moltes peces del Shigeru Umebayashi, una que es diu “Lovers (Flower garden)” que us transportarà a un altre estat.