ESCRIURE PER VIURE, SOBREVIURE

Ens convé escriure, ho necessitem. Viure’ns és traduir en mots allò que sentim i ens passa, extreure conceptes i buidar-nos a glops, a síl·labes, gotejant lletres. Prohibir l’acció, evitar el gest, silenciar-nos, és enfosquir-nos lentament, grisejar el nostre horitzó. 

Escriure’ns a sobre permet inundar a altres si compartim o guarir-nos si ens guardem en el nostre propi vestit les paraules cosides a cop de sentiment. 

Clivellar amb paraules la pell de l’ésser estimat, del cos desitjat i posseït, poetitzar el melic, conquerir els turons, acaronar amb tinta les corbes dels rius, coves i valls que tens a l’abast en el just instant de l’abandonament. 

La calma és el cos i la lletra, la mirada amb ulls closos. La poesia, el vers a cau d’orella, paraula per paraula.