VINC I SÓC
Arribo d’una terra incendiada per tots que reneix en nom de ningú perquè no pertany a cap dels ulls que se la mira. Vinc de tots els oceans naufragats i dels ports on m’he enfonsat, buit d’abraçades i ple de les preguntes que ja tenien resposta abans de salpar.
Ara sóc el pare d’un
cos que, com tots, tenen ulls nets en el present i llàgrimes del darrer viatge.
El meu dolor és escuma, el pensament s’ha perdut orfe d’idees.
Silenci, ara és l’instant
de l’eternitat.
PD: Aquest és l'últim escrit fet des d'aquest espai tot just abans de marxar al gran viatge que us comentava abans d'ahir en aquest escrit (clic aquí).
PD: Aquest és l'últim escrit fet des d'aquest espai tot just abans de marxar al gran viatge que us comentava abans d'ahir en aquest escrit (clic aquí).
Comentaris